Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
afèresi
Literatura
Figura de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió d’una o més síl·labes al començament d’un mot.
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
afèresi
Bioquímica
Tècnica utilitzada per a separar de la sang diversos components, els quals poden ésser processats després amb finalitats diverses, com p ex l’eliminació de substàncies tòxiques o indesitjables.
caiguda
Fonètica i fonologia
Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana
deglutinació
Fonètica i fonologia
Terme emprat per a designar l’afèresi, en un mot, d’una porció considerada com a element independent, de l’article o d’una preposició.
La pronúncia dialectal beláne i mélle indica que hom ha interpretat la vellana i la metlla en comptes de l' avellana i l' ametlla , per deglutinació
Castell o torre de Sant Cristau (Montesquiu d’Albera)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim del puig de Sant Cristau, amb l’església de Sant Cristau i el basament de la torre del castell ECSA - Jamin Les restes del castell de Sant Cristau, amb la seva torre —el vestigi més notable de la fortalesa—, i la capella del mateix nom són situades a l’extrem oriental del puig de Sant Cristau, que s’aixeca a 1 015 m d’altitud sobre el nivell del mar a migdia del poble de Montesquiu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E L’accés és difícil Per a pujar fins al puig de Sant Cristau cal prendre un sender que parteix dels Banys del Voló També s’…
grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època…
els Hostalets de Pierola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, situat als vessants sud-orientals del turó de la Fembra Morta (766 m alt.), a la Serralada Prelitoral Catalana.
Situació i presentació El terme municipal dels Hostalets de Pierola, de 33,49 km 2 , és al sector SE de la comarca, a tocar de la comarca del Baix Llobregat Limita amb els municipis anoiencs de Masquefa al S, Piera a l’W i el Bruc al N amb Collbató i Esparreguera, municipis del Baix Llobregat, a l’E, i amb Abrera i Sant Esteve Sesrovires al SE Els vessants del serrat de Roques Blanques sector inclòs en el Pla d’espais d’interès natural, que culminen al turó de Fembra Morta 766 m, ja entre el Bruc i Piera, al NW, i la serra del Ginebrer 507 m, al sector septentrional del terme,…