Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
descompensat | descompensada
Patologia humana
Dit de determinades malalties cròniques que s’han agreujat d’una manera important i que comporten alteracions sobreafegides.
Diego de Almagro
Història
Militar
Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile.
Anà a les Índies amb el governador Pedrarias Dávila 1514, i l’acompanyà en les expedicions del Darién L’any 1524, formà companyia juntament amb Francisco Pizarro i el canonge Hernando de Luque, per al descobriment i la conquesta de les terres meridionals Aviat es produí un enfrontament entre Almagro i Pizarro, que fou agreujat per la fundació de Cusco aquest fet obligà Almagro a reclamar davant el rei una governació pròpia, igual que la de Pizarro El 1535, Almagro fou enviat per Pizarro a l’exploració i la conquesta de les terres del sud de Cusco travessà tot l’altiplà andí avui…
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona…
garrofa
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit del garrofer.
És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és rica en…
desafecció
Sociologia
Sentiment subjectiu d’impotència i falta de confiança que té una bona part de la ciutadania respecte el món de la política.
Terme encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, la desafecció política ha estat detectada i estudiada en altres països democràtics on el sentiment de distància dels ciutadans respecte les institucions és cada vegada més gran i es parla, sovint, de descrèdit, apatia o cinisme democràtic En el nostre país ha esdevingut una preocupació relativament recent La desafecció ciutadana o el descrèdit de la política respon bàsicament a la percepció que el món de la política i els partits polítics en general “no escolten els ciutadans” i “no els tenen en compte en la seva presa de decisions…
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès…
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…
frau
Economia
Dret fiscal
Acció de falsejar les declaracions al fisc o de dur a terme actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d'incomplir les obligacions fiscals.
En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans de què…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…