Resultats de la cerca

Tercer marquès de Las Amarillas Fou governador de Barcelona i de Pamplona El 1794, en morir el general Ricardos i el seu substitut, O'Reilly, fou capità general interí de Catalunya durant la Guerra Gran

Marquès de Las Amarillas Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran Lluità contra Napoleó i es destacà a Bailèn 1808 Marginat per Ferran VII pel seu liberalisme, fou ministre de la guerra 1820-21 durant el trienni constitucional El 1832 Ferran VII el nomenà capità general de Granada, i després membre del consell de regència 1833 Fou ministre de la guerra 1835, i fou creat duc d’Ahumada Escriví unes memòries

Vida i obra Comtessa de Palamós i mare d’Estefania de Requesens, mantingué correspondència amb nombrosos personatges importants de l’època, entre els quals hi ha Carles V, PA Beuter, Joan Margarit, Jeroni Centelles i la seva filla Estefania, entre d’altres L’epistolari complet consta de 872 cartes i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès Vuitanta-nou d’aquestes cartes foren emeses per Hipòlita, i, fora de tres cartes en castellà, la resta són en català Malgrat que el destinatari en condiciona el registre, solen oferir un llenguatge expressiu, amb trets…

Vida i obra Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens, comte de Palamós, i de la seva segona muller, Hipòlita Roís de Liori Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, en ser nomenat aquest preceptor del príncep Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1533 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona Es conserven cent vint-i-quatre cartes en català escrites des de la cort a la seva mare 1533-40, amb un estil viu i acolorit, d’…

Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí PC vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit Quan el III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli ressò en els…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…

El títol passà a Gerónimo Girón Girón, també governador de Barcelona

El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…

Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la…