Resultats de la cerca

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i…

Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els bàndols…

Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí “Revolución…

Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran impuls a l’…

Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que tingueren…

Primer ministre de Prússia i després canceller d’Alemanya —anomenat “el canceller de ferro"— entre els anys 1862 i 1890 D’una família de Junkern, establerta des del s XIII a l’Altmark, estudià a Berlín i a Göttingen i ingressà a l’administració prussiana el 1835 El 1847 fou diputat en el primer Landtag parlament general de Prússia, convocat a Berlín per Frederic Guillem IV Fou extremadament conservador, i en el seu primer discurs demanà la creació d’un banc de crèdit agrari Preconitzà la repressió enèrgica del moviment revolucionari del 1848, i es mostrà realista i calculador quan Àustria…

La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…

Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…