Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sanejament empresarial
Economia
Conjunt de mesures tècniques, organitzatives i financeres per a reconstituir les bases eficients d’una empresa que es troba en una situació crítica, amb la intenció de mantenir-la i salvar-ne els llocs de treball.
En són elements imprescindibles una diagnosi i un planejament de mesures Les mesures tècniques i organitzatives suposen l’adaptació de l’estructura i l’activitat a un projecte planejament estratègic empresarial, mentre que, les financeres, possibilitaran els mitjans per a realitzar-lo ajustant el balanç, emprant nous mitjans, retardant els pagaments, etc
reflex d’acomodació de l’ull
Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
magnetró
Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
entestar
Reunir (dues coses) ajustant-les per llurs caps o extrems.
muntar
Armar, dreçar (un objecte), ajustant les parts de què es compon.
aplantillar
Oficis manuals
Treballar un material, tot ajustant-lo a una plantilla o patró.
regulador automàtic
Esquema d’un regulador de Watt: ajustant-lo a una certa velocitat de rotació de l’arbre, si aquesta velocitat creix, les boles se separen de l’eix i accionen el mecanisme que tanca la vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Regulador que funciona automàticament, mitjançant l’acció d’un element detector o avisador, que mesura la variació de la magnitud regulada d’un òrgan emissor o distribuïdor.
Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el dispositiu servomotor— de la…
muntar
Arts decoratives
Col·locar pedreria, perles o esmalts (en una joia) ajustant totes les parts que la componen.
mitjó
Mitjons
Indumentària
Peça de vestir de punt de cotó, llana o fibra que cobreix, ajustant-s’hi, el peu i la part baixa de la cama.
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…