Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bugia Hefner
Física
Unitat de mesura de la intensitat lluminosa emprada a Alemanya, actualment en desús.
És la intensitat d’una llàntia, anomenada de Hefner , que crema acetat d’amil amb una flama de 4 cm d’alçada És equivalent a 0,9 cd
salt d’aigua
Física
Massa d’aigua que cau d’una certa alçada, especialment en una instal·lació industrial.
coma
Física
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
És deguda al fet que, per als objectes puntuals situats fora de l’eix, l’augment lateral varia amb l’alçada de la zona de la lent travessada pels raigs La condició d'aplanetisme d’Abbe suprimeix la coma
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…
quilogràmetre
Física
Unitat de treball, emprada en el sistema tècnic, equivalent al treball necessari per a alçar un kilogram a un metre d’alçada: 1kgm=1 kp × 1 m.
bàscula
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de…
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment…
manoscopi
Física
Aparell per a indicar i, indirectament, mesurar pressions de gasos, consistent en un tub transparent que conté un líquid de densitat coneguda (aigua, mercuri, etc), l’alçada del qual tradueix la pressió del gas contingut en el recipient on és connectat.
baròmetre de mercuri
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre que mesura la pressió atmosfèrica mitjançant la determinació de l’alçada d’una columna de mercuri el pes de la qual exerceix, damunt la superfície lliure del mercuri contingut en una cubeta, una pressió igual a la pressió atmosfèrica exercida damunt la mateixa superfície.
hidràulica
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren progrés de…