Resultats de la cerca
Es mostren 621 resultats
adob al ferro
Tecnologia
Sistema d’adob per a pells que empra sals de ferro trivalent en un sol bany, d’una manera semblant al sistema d’adob al crom.
Actualment, però, gairebé no és emprat
adob al zirconi
Tecnologia
Sistema d’adob per a pells i cuirs amb sulfats o clorurs de zirconi.
Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el…
adob al silici
Tecnologia
Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.
Segons les condicions del bany quantitat de sílice que conté, acidesa, envelliment de la sílice del fons que pot passar a l’estat de gel, etc i la seva durada, hom pot obtenir diversos resultats, des de cuirs amb les característiques conferides per un adob complet fins a un producte amb el tacte de pell no adobada El cuir obtingut per aquest procediment és blanc i rentable, però té poca resistència a la tracció i a l’esquinçament i sovint presenta fragilitat de flor Ultra aquests darrers inconvenients, l’adob al silici és de resultats irregulars, la qual cosa fa que, malgrat…
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al…
posada al punt
Tecnologia
Operació o conjunt d’operacions per a optimar el funcionament d’una màquina o d’un aparell.
marxa al mínim
Tecnologia
Règim de funcionament d’un motor d’explosió per sota del qual el motor es para per defecte de carburació.
al·lot
Tecnologia
Peça de ferro, en forma de peu, que, recolzada sobre un suport, serveix per a treballar i enformar sabates, i permet, picant amb un martell sobre les soles, d’aixafar les puntes que hi pot haver dintre la sabata.
És anomenat també peu de ferro
rotació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moviment d’un sòlid els punts del qual descriuen circumferències amb els centres alineats i fixos, continguts en una recta anomenada eix de rotació.
La velocitat angular ω del moviment de rotació circular de tots els punts és anomenada velocitat de rotació del sòlid, i el vector ω, dirigit segons l’eix de rotació i de mòdul ω, vector velocitat angular o vector rotació Hom pot demostrar fàcilment que quan un sòlid es mou de qualsevol manera sempre és possible de descompondre'n el moviment en un instant t en un moviment de rotació i en un altre de translació L’eix respecte al qual té lloc aquest moviment de rotació és anomenat eix instantani de rotació i, en general, canvia en el transcurs del temps Així, quan un cilindre es…
grua
© Lluís Prats
Tecnologia
Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes mòbils,…
amortidor torsional
© fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu muntat en un extrem del cigonyal dels motors d’explosió per tal de suprimir o reduir les tensions que produeixen les vibracions torsionals a les velocitats crítiques de funcionament.
Generalment és format per un parell de volants concèntrics, dels quals un és collat sobre el cigonyal i l’altre és empès pel frec d’un element intermediari, de manera que la força d’inèrcia pot fer que aquest segon volant llisqui per avançat o posteriorment respecte del primer Les puntes d’acceleració i desacceleració a què és sotmesa la massa del cigonyal a cada volta són neutralitzades en part per l’energia gastada en el lliscament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina