Resultats de la cerca

Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares Biblioteca…

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al comte duc d’…

Vida i obra Llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, treballà durant molts anys en el món editorial i posteriorment s’incorporà a la secció de formació d’una entitat d’estalvi Amb el recull de narracions Les parets de l’insomni 1973 guanyà el premi Víctor Català, i l’any següent el Sant Jordi per Pinyol tot salivat , que fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental pinyol tot salivat 1975 Seguiren el llibre de poesia Tractat de vampirologia 1975, i els llibres de narracions  Tractat de vampirologia 1975, Si fa no fa, fals 1976, Qualsevol-cosa ficció 1976, Joc de…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya

Com a professional jugà al Picadero Club de Bàsquet de Barcelona 1961-73 i al Club de Bàsquet Mataró, on jugà fins a la seva retirada Guanyà en dues ocasions la Copa d’Espanya 1964, 1968 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i amb la selecció catalana 1965-70 També es dedicà a la medicina esportiva, principalment vinculat al Futbol Club Barcelona El 1989 fou membre fundador de l’Associació Espanyola de Metges de Basquetbol i president d’aquesta entitat fins el 1996

Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar i net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i passà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en fer…

Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’…