Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
albarà
Un albarà del segle XIV
© Fototeca.cat
Història del dret
Cèdula, generalment de paper, acreditativa d’una ordre, concessió o provisió reial; era breu i portava la signatura o el segell del rei (lletra d’albarans).
albarà
Economia
Dret mercantil
Document que normalment acompanya la mercaderia en ésser lliurada, i que n’indica la natura i la quantitat, la data del lliurament i el nom del comprador i del venedor, i que, si és conformat, acredita la recepció de la mercaderia.
albarà
Història del dret
Cèdula que acreditava haver estat pagats els drets de duana.
albarà
Agronomia
Bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre a l’horta d’Alacant.
Els regants tenen dret a subhastar llurs albarans al mercat d’aigua que se celebra els diumenges de matí a la plaça de la vila de Sant Joan d’Alacant horta d’Alacant
albarà
Paper blanc que hom posa als balcons, etc, per tal d’indicar que una casa és per llogar o que admet dispesers.
albarà
Document públic o privat en què consta un permís o una obligació.
enregistrament
Electrònica i informàtica
Element d’un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la realitat (per exemple, un dependent o un albarà, en aplicacions de nòmina o control d’estocs, respectivament).
Sol ésser dividit en camps per exemple, dades sobre el dependent o línies de l’albarà Cal distingir-lo del registre
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…
Melcior Miralles
Historiografia catalana
Cronista.
Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466, i en tornar a València ocupà el càrrec de sotssagristà de la catedral Se li atribueix la confecció del text que, ara com ara, és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del s XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i…