Resultats de la cerca

Professor a Al-Azhar 1877 i a l’escola normal Dār al-'Ulūm 1879, s’exilià 1882 a Beirut i a París, on retrobà Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī , que havia influït molt en l’evolució del seu pensament Havent tornat al Caire 1888, fou nomenat gran muftí d’Egipte 1889, càrrec que ocupà fins a la mort És considerat el fundador del moviment modernista de l’islam Concebé l’educació com a mitjà per a formar una consciència nacional basada en la religió Reformà el sistema d’ensenyament d’Al-Azhar introduint-hi assignatures profanes i preconitzant la restauració dels grans clàssics de la llengua i la literatura…

Fou successor d’Ulrich Zwingli a la càtedra de teologia protestant de Zuric 1531 Escriví una gramàtica hebrea i edità el Protoevangeli de Jaume i l’Alcorà

Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal

Prengué l’hàbit dominicà al convent barceloní de Santa Caterina Enviat a estudiar a París, al famós convent de Saint-Jacques, fou deixeble de sant Albert i condeixeble de sant Tomàs d’Aquino De tornada a Barcelona, fou un dels vuit frares que el capítol de Toledo, seguint la proposta de Ramon de Penyafort, envià a Múrcia a estudiar l’àrab Posteriorment desplegà una gran activitat missionera a Tunis, on no fóra estrany que hagués coincidit amb Ramon Llull, i passà els darrers anys de la seva vida a Barcelona, lliurat a l’ensenyament de l’hebreu i a escriure Entre els seus deixebles sobresurt…

De la noble família dels Montboissier, fou educat pels monjos de Sauxillanges Professà a Cluny 1109 i fou prior de Vézelay i de Domène 1120 i, finalment, vuitè abat de Cluny 1122, on es dedicà a la reorganització del monestir i de les cases dependents, aleshores en nombre de dues mil cluniacenc Al costat d’Innocenci II, s’oposà a l’antipapa Anaclet II, monjo de Cluny En polèmica amb els musulmans, féu traduir l’Alcorà al llatí El seu equilibri es manifesta en la polèmica amb el seu amic Bernat de Claravall entorn dels estudis i la vida monàstica mostrà una exquisitat en les cartes a Heloïsa…

Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real i els de…

Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol demestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485…

Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…