Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Josep Francesc Ferrer
Arts decoratives
Pintura
Pintor i ceramista.
Format a l’escola de Sant Carles 1767-76, d’on esdevingué després acadèmic Féu pintura religiosa i, sobretot, de flors El 1781 establí a Ribesalbes una important fàbrica de ceràmica, i el 1799 esdevingué director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra
Josep Cloostermans i Buiza
Escultura
Escultor, fill de Pierre Cloostermans (París ? — l’Alcora 1798), que fou director (des del 1789) de la fàbrica de ceràmica de l'Alcora
.
Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808
Bāqī ibn Maḫlad
Islamisme
Exegeta de l’Alcorà.
Estudià a Orient Introduí les doctrines xafeïtes acusat pels malikites, fou absolt per l’emir Muḥammad Compongué un comentari tafsīr de l’Alcorà i un diccionari musnad de tradicions
Joaquim Michavila i Asensi
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la pintura mural, el…
Muḥammad ‘Abduh
Islamisme
Cristianisme
Teòleg musulmà.
Professor a Al-Azhar 1877 i a l’escola normal Dār al-'Ulūm 1879, s’exilià 1882 a Beirut i a París, on retrobà Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī , que havia influït molt en l’evolució del seu pensament Havent tornat al Caire 1888, fou nomenat gran muftí d’Egipte 1889, càrrec que ocupà fins a la mort És considerat el fundador del moviment modernista de l’islam Concebé l’educació com a mitjà per a formar una consciència nacional basada en la religió Reformà el sistema d’ensenyament d’Al-Azhar introduint-hi assignatures profanes i preconitzant la restauració dels grans clàssics de la llengua i la literatura…
Theodor Buchmann
Cristianisme
Teòleg i orientalista suís, conegut també per Bibliander
.
Fou successor d’Ulrich Zwingli a la càtedra de teologia protestant de Zuric 1531 Escriví una gramàtica hebrea i edità el Protoevangeli de Jaume i l’Alcorà
Muḥammad Rašid Riḍà
Filosofia
Pensador musulmà, creador del moviment de la Salafīyya.
Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār
Zayd ibn Ṭābit
Literatura
Escrivà de Mahoma.
Fou encarregat pel califa Abū Bakr de reunir tots els escrits existents sobre la predicació del profeta, i en temps del califa ‘Umar fou un dels qui fixà el text canònic que formà l’Alcorà definitiu
Abū Ǧa‘far Muḥammad ibn Ǧarir al-Ṭabarī
Historiografia
Història del dret
Historiador i jurista musulmà.
És autor d’una important història des de la creació del món fins el 915, Ta'rīḫ al-rusul wa-l-muluk ‘Història dels profetes i dels reis’ i d’un comentari Tafsīr a l’Alcorà
reina de Sabà
Bíblia
Personatge bíblic anònim, sobirana de l’antic regne de Sabà (o potser d’una colònia sabea del N de l’Aràbia), la qual, atreta per la fama de Salomó, degué visitar-lo a Jerusalem amb preciosos regals i posar a prova la seva saviesa.
Segons l’Alcorà, que l’anomena Bilqīs , fou convertida per Salomó a la fe del Déu veritable A Etiòpia el relat s’uní a la tradició nacional, que hi connectà l’origen de la dinastia salomònida dels negus