Resultats de la cerca

Formació i trajectòria acadèmiques Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker , estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis , la qual el 1944 adoptà el nom d’ Arbor , on collaborà fins…

De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels collaboradors de la…

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…

Es doctorà en filosofia i en teologia al collegi barceloní de Cordelles, i el 1742 ingressà al convent premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, d’on fou abat 1754-57 1766-69 Atret pel gran nombre de pergamins del monestir, poc explorats pel seu antecessor Daniel Finestres, es dedicà a llur classificació i ordenació A partir del 1769 treballà en diversos arxius de la corona catalanoaragonesa, principalment al de la collegiata d’Àger i als dels monestirs de Gerri de la Sal, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan de les Abadesses i, des del 1770, al de la catedral de Barcelona, on, durant setze…

Cursà els seus estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Vic 1824-28 Rebé també formació als convents de Tremp, Girona i Viterbo Itàlia, on, l’any 1837, s’ordenà de sacerdot Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, hi arribà el 1840, i s’establí a Ohio, Estats Units, al convent de Sant Josep de Somerset El 1845 fou nomenat rector de Memphis, on fundà un convent dominicà, que arribà a ser un centre important per a l’evangelització d’aquella zona del Mississipí A partir del 1847 es dedicà a la formació dels religiosos al noviciat de Kentucky Fou elegit superior provincial de la…

Sacerdot catòlic fins el 1518, predicador luterà més tard, criticà la intransigència d’uns i altres Escriptor popular i crític social, és autor de Geschichtsbibel ‘Bíblia històrica’, 1531, Paradoxa 1534, Weltbuch ‘Llibre del món’, 1534 i Kriegsbüchlein des Friedens ‘Llibre militar de la pau’, 1539 La ironia i el pessimisme són els trets fonamentals de la seva imatge del món Amb Luter, és considerat el màxim estilista alemany del seu segle

Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609

Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’

Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme…

Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150