Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Club de Rugbi Senglars de Torroella
Rugbi
Club de rugbi de Torroella de Montgrí.
Fundat el 2004, el primer president fou Lluís Raurich Començà a entrenar a la platja de l’Estartit, l’equip es consolidà i el 2008 aconseguí l’ascens a primera catalana Posteriorment signà un acord de collaboració amb el GEiEG de Girona, amb el qual formà equips d’alevins, infantils i juvenils Juga al camp municipal de Torroella
Associació Esportiva Josep Maria Gené
Futbol
Entitat esportiva de Barcelona dedicada a la formació i la promoció de joves futbolistes.
Creada el 1999 per Josep Maria Gené, fou dirigida per ell mateix fins l’any de la seva mort 2008 El 2007 adquirí els drets federatius de la Unió Esportiva Caprabo i confeccionà una plantilla que des de llavors milita a divisió preferent Té escola de futbol des d’alevins fins a juvenils Juga a l’Escola Thau de Sant Cugat del Vallès i a Can Rosés, el camp municipal de Rubí
aleví
Ictiologia
Peix durant els primers estadis de la seva vida, posteriors a la desclosa de l’ou i anteriors a la larva pròpiament dita.
Aquests estadis són de curta durada els alevins són sovint de vida pelàgica i s’alimenten de la resta de reserves de l’ou En els salmònids hom diferencia dues fases l’ aleví vesiculat , que encara s’alimenta de vitel i es desplaça poc, i l’ aleví postvesiculat , que ja ha absorbit el vitel i comença a alimentar-se de petits organismes i a desplaçar-se amb facilitat l’estadi posterior al d'aleví és el de salmó barrat
Barceloní Stick Hockey Club
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Barcelona.
Un cop constituïda la secció d’hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona l’any 1923, dos anys més tard, el 1925, es creà un segon equip per donar cabuda a tots els jugadors Aquest equip s’anomenà Gimnàs L’any 1980, d’acord amb una reglamentació que prohibia als clubs tenir noms genèrics, es canvià el nom i se l’anomenà Barceloní Stick La temporada 2008-09 els equips benjamins, alevins i de la resta de categories del club passaren a dir-se Barceloní Stick
Natàlia Garcia Timofeeva
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
S’inicià al Club Muntanyenc de Sant Cugat Del 2005 al 2009 fou campiona d’Espanya en totes les categories d’alevins fins a júnior i el 2008 participà en el Campionat d’Europa júnior L’any 2010 debutà en la categoria absoluta i participà en el Mundial d’aquell any i en el Mundial i l’Europeu del 2011 Guanyà una medalla de plata i una de bronze en els Campionats d’Espanya 2010 i una d’or i tres de plata 2011 El 2013 fou subcampiona estatal en tots els aparells i en el concurs general
Joaquim Gómez Díaz
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Catalana de Tennis 1995 i…
salmó
© Verity Johnson / Dreamstime.com
Ictiologia
Peix de la família dels salmònids que pertany als gèneres Salmo, Oncorhynchus (americà), Coregonus (llacs centreeuropeus), etc.
L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces…
piscicultura
Aqüicultura
Cria i desenvolupament de peixos a fi de comercialitzar-los o d’emprar-los en repoblaments.
Actualment és practicada sobretot amb espècies d’aigua dolça, però de vegades també té lloc amb espècies marines gàdids i peixos plans en maresmes i aiguamolls salabrosos, sense intencions comercials Quan els progenitors estan a punt per a la fresa, hom els captura per tal que facin la posta en recipients adequats perquè el semen dels mascles fecundi la major quantitat possible d’òvuls fecundació artificial Els ous són mantinguts aleshores en recipients, on són creades les condicions més favorables per a llur desenvolupament circulació de l’aigua a temperatura i oxigenació adequades,…
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…