Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Domènec Badia i Leblich
Literatura catalana
Prosista.
Conegut també com a Alí Bei-el-Abbasí A partir del 1803 —disfressat i amb nom aràbic— feu nombrosos viatges pel nord d’Àfrica i Àsia com a agent colonialista al servei de diversos governs europeus Durant aquests viatges observà la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità Publicà a París Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803-1807 1814, una obra extensíssima on es barregen les experiències personals amb la descripció metòdica de tot el que veié És una obra hereva de la Illustració per la metodologia i les…
Just Cabot i Ribot
Literatura catalana
Periodista, assagista i traductor.
Vida i obra Fou redactor de La Publicitat i “L’Esport Català” Collaborà, a més, a “La Nau”, La Nova Revista , Revista de Catalunya i “L’Opinió”, i dirigí el setmanari “Mirador” 1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938, defensà sovint la necessitat de fomentar la novella catalana S’exilià a París el 1939, on regentà una llibreria i collaborà a Revista de Catalunya i a “Catalònia” És autor del primer volum d’ Els iniciadors de la Renaixença 1928 i d’alguns assaigs sobre Balzac, D’Annunzio, Villiers de l’…
Just Cabot i Ribot
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de La Publicitat des del 1929 i director del setmanari Mirador 1932-36 Esperit crític i mordaç, la seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l' Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins a la seva mort i collaborà a la Revista de Catalunya i a Catalònia És autor del…
Francesc Lucchetti i Farré
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward…
,
Albert Salvadó i Miras
Literatura catalana
Escriptor i polític
Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor El punyal del sarraí , 2000 La reina hongaresa, 2001, i Parleu o mateu-me , 2001, L’ull del…
,
Del meu tros
Literatura catalana
Primer recull de narracions d’Emili Vilanova, publicat el 1879 per la Impremta de La Renaixença, amb el subtítol d’Escenes casolanes de carrer i de més enfora.
Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…
Poesies d’Àngel Guimerà
Literatura catalana
Primer recull de poemes d’Àngel Guimerà, publicat el 1887, amb una introducció de Josep Yxart, reeditat el 1905 i el 1920, any en què es publicà, amb pròleg de Lluís Via, Segon llibre de poesies (1920), que el completa, tant amb poemes anteriors com posteriors.
En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…
Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Literatura catalana
Historiador i humanista.
Vida i obra Fou nomenat notari públic per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del s XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible…
Edicions Proa
© Fototeca.cat
Editorial
Literatura catalana
Editorial fundada a Badalona (1928) per Josep Queralt i Clapés i Marcel·lí Antich i Camprubí, sota la direcció literària de Joan Puig i Ferreter.
Publicà, fins que quedà interrompuda per la Guerra Civil, la collecció Biblioteca A tot vent noranta-dos títols de novella catalana i universal, clàssica i moderna Les versions eren a càrrec de traductors de renom Carner, Nin, etc Publicà també les colleccions “Oreig”, de novella “El Camí”, d’estudis econòmics i socials, i “Grumet”, per a infants El 1951 Queralt reprengué “Proa” a Perpinyà i completà “Biblioteca A tot vent” fins al número 100, a part la sèrie El pelegrí apassionat Represa a Barcelona 1965 per Societat Anònima Editora Aymà , sota el patrocini de Joan Baptista Cendrós i…