Resultats de la cerca

Inaugurat amb Europa riconosciuta , de Salieri, esdevingué tot seguit el teatre d’òpera més important d’Itàlia, on estrenaren els compositors italians més famosos i on actuaren les grans personalitats del cant, de la direcció orquestral, del ballet i de l’escenografia mundials Obra de GPiermarini, té sis pisos i capacitat per a 3 200 persones Damnificat per un bombardeig 1943, fou reobert el 1946 El 1955 s’inaugurà el teatret annex La Piccola Scala i el 2002 fou tancat per ser remodalat a fons La temporada 2004-05 s’inaugurà la reforma arquitectònica de Mario Botta que dotà el teatre d’una…

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…

Aparegué mensualment fins el desembre del 1931 Després d’una interrupció de cinc mesos, tornà a sortir com a trimestral Fou dirigit per Josep Carner 1918, Ignasi Folch i Torres 1919-24 i Carles Soldevila Vinculat a l’Editorial Catalana, el 1924 se'n féu càrrec Antoni López i Llausàs L’àmplia llista d’escriptors i d’illustradors que hi collaboraren revela l’eclecticisme intellectual i polític de la revista El relleu de les fotografies, dels gravats i l’atenció a l’actualitat general li donaren un estil europeu Des del 1932 s’hi accentuà el caire de modernitat més importància a la imatge i al…

És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador

Deriva del signe del semicercle que indicava, en la música   mensural , el tempus imperfectus o binari tempus , per oposició al signe del cercle, que indicava el tempus perfectus o ternari El signe C equival a l’indicador mètric de 2/2 alla breve

Fou animat especialment per Ángel Pestaña fins que fundà el Partit Sindicalista, Joan Peiró i Joan López El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos novembre del 1934 — abril del 1935 reaparegué allà mateix en una segona època 25 d’abril — 28 de novembre de 1935

Present en la resta d’obres literàries inspirades en aquest personatge, és conegut, sobretot, per la caracterització que en feu Goethe Arrigo Boito tractà la seva figura en l’òpera Mefistofele , estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1868 i, en versió revisada, a Bolonya el 1875 Al Liceu de Barcelona fou estrenada el 1880

Edità les principals òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Pacini, etc El seu fill Tito Ricordi 1811-88 amplià el negoci i esdevingué l’editor de Verdi i Puccini exercí una considerable influència damunt el Teatro alla Scala El seu fill Giulio Ricordi continuà el negoci i fou també compositor L’empresa passà a d’altres mans el 1919, però continua i té filials a Amèrica del Sud i del Nord

Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà

Amb Juri Petrovič Liubimov al capdavant d’ençà del 1964, esdevingué el teatre experimental més actiu i innovador de l’antiga URSS i una illa de la perestroika els anys vuitanta L’univers del Teatre Taganka va des de la propaganda cartellística del teatre d’agitació fins a la fina psicologia del mètode Stanislavskij des de l’alliçonament del teatre èpic de Brecht fins a l’oberta i tempestuosa alegria de la Commedia dell’Arte El 1994, de la mà de la seva primera actriu, Alla Demidova, actuà al XXV Sitges Teatre Internacional amb el Quartet de Müller