Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Castalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, als corredors del Sistema Subbètic valencià.
La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…
Ibn al-Abbār
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Abī Bakr ibn ‘Abd Allāh al Qudā‘ī, lletrat, historiador i polític.
Vida i obra Un dels autors àrabs més útils per al coneixement de la història d’Al-Andalus Pertanyia a una família d’Onda, de la qual lloà l’origen àrab, veritable o suposat de la tribu de Qudā‘a, d’aquí la seva nisba Passà la seva joventut a València, on el seu pare era el director de la pregària de la mesquita de la Saïdia al-Sayyida Estudià sota la direcció de diversos mestres, dels quals donà la llista en una de les seves obres Mu‘ǧam fī ashāb al-qādī al-imām Abī ‘ Alī al-Sadafī i completà els seus estudis en altres ciutats peninsulars A València, fou alumne d’Abū l-Rabīc ibn Sālim al…
Ibn ‘Amīra
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū l-Mutarrif Ahmad ibn ‘Abd Allāh ibn Muhammad ibn al-Hasan ibn ‘Amira al-MaḪzumī, lletrat i jurista, d’una família d’Alzira.
Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits…
Almeria
© C.I.C.-Moià
Municipi
Ciutat d’Andalusia, capital de la província d’Almeria, situada en el centre de la badia homònima, a la desembocadura del riu Andarax, a banda i banda de les rambles de Belén, Amatisteros i El Obispo, i al peu de la serra de Gádor.
És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet que provocà…
Onil
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una vall eixamplada enmig del muntanyam prebètic intern valencià que culmina a més de 1 200 m alt. a la doble alineació del NW.
Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…
Tripolitània
Geografia històrica
Regió del NW de Líbia que fins el 1963 fou, amb la Cirenaica i el Fezzān, una de les tres províncies federades del país.
Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…
foia de Castalla
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…
Guillem Rosselló i Bordoy
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la UB en filologia semítica el 1955 i en història el 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 ha estat el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu ha experimentat un gran creixement i ha creat les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També ha dirigit el muntatge de diversos museus municipals Ha estat comissari de…
almoràvit
© Fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica originària del Sàhara, fundada el 1042 per ‘Abd Allāh ibn Yāsīn.
A causa del vel que els tapava el rostre fins als ulls, els seus membres foren també anomenats al-mulaṯṯimūm els qui duen vel La tribu Lamtūna del grup berber dels sanhāǧa , antecessors dels tuàreg fou aviat partidària de la nova doctrina, gràcies al fet que dos dels seus xeics, els germans Yaḥyà i Abū Bakr, es convertiren en deixebles d’‘Abd Allāh Inspirats pel fanatisme religiós es dedicaren al gihad guerra santa La successiva actuació militar de Yaḥyà i d’Abū Bakr determinà el domini de les tribus del desert i assimilà els territoris de Siǧilmasa, Sūs i Agmāt Abū Bakr, encomanat el nord al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina