Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
marquesat d’Orís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles el 1711 al noble Carles d’Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d’Orís, baró d’Orís (mort el 1726).
Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el senyor …
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al…
Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores…
Orís
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada vers el 1222 amb Berenguer de Manlleu
, dit després Berenguer I d’Orís
(mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu.
Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló Aquest fou pare…
aprisió
Història del dret
Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.
L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part de la potestat…
revessejats
Dret català
Contracte en què el senyor alodial es desprèn del domini directe a favor d’un altre, reservant-se l’útil i passant així a la condició d’emfiteuta.
És una modalitat de la vella comanda voluntària feudal que ha estat conservada en el dret privat català i és recollida per la Compilació del dret civil especial de Catalunya
fisc
Història
Dret català
Dels s. IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep