Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
alosa
© Biopix
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, de color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall arrodonit poc visible.
Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi
alosa becuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, llarg d’uns 20 cm, de bec llarg, fi i corbat.
Poc voladora a la primavera, però, s’enlaira molt amunt Viu a les reginons subdesèrtiques del N d’Àfrica, bé que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regió mediterrània occidental
alosa banyuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, que té la cara i el coll de color groc pàl·lid i les galtes negres; el mascle té dues tofes de plomes negres al front.
Hi ha una subespècie que nia a Escandinàvia i una altra al Sàhara
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosaalosa i Alosa finta
cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
clupeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup.
Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids Elops saurus…
cogullada
© David Blank
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, granívor, semblant a l’alosa; ateny 17 cm.
Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les Illes Balears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra
peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…