Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
altura
Geologia
Altura determinada mitjançant els instruments d’anivellació.
Quan es tracta de muntanyes mitjanes i altes hom fa servir amb preferència el baròmetre
altura
Música
Qualitat del so que ve determinada per la freqüència de les seves vibracions.
Com més elevada és la freqüència, més alt hom diu que és el so L’altura considerada simplement des del punt de vista del nombre de vibracions és anomenada absoluta, i considerada tenint en compte intervals determinats o diferències d’altura dins una escala de tons és anomenada relativa
Altura
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la dreta del Palància, ocupa, de NW a SW, des de la plana alluvial, pròxima al riu, fins a les muntanyes que formen la divisòria entre les conques del Palància i del Túria des del Montmajor i el cabeç Agut al coll de l’Àguila Al sud d’aquesta serra es troba encara un sector important del municipi, drenat per la rambla d’Escorihuela, al voltant del mas i antic llogaret de Cucaló La brolla, el matollar i el bosc de pins, ocupen la major part del municipi L’àrea regada és limitada a 240 ha, a la zona plana del terme l’horta, unida a la de Sogorb, és regada per l’aigua del riu i, també,…
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
Altura
Castell
Antic castell del terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental), origen de la parròquia de Sant Julià d’Altura
.
altura
Altures de diferents figures i cossos geomètrics
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment de recta (o també la seva longitud) en les figures i en els cossos geomètrics comprès entre dos de llurs elements (un vèrtex i un costat al triangle, dos costats al paral·lelogram) i perpendicular almenys a un d’aquests elements, anomenat base, o bé a una recta o a un pla que els determini.
Moltes figures i molts cossos presenten diverses altures segons quin costat hom prengui com a base En un trtiangle, les tres altures es tallen en un punt dit ortocentre i els seus peus determinen el triangle òrtic
altura
Astronomia
Arc de la vertical d’un astre
comptat des de l’horitzó a l’astre; és comptat de zero a 90°; és positiva si l’astre es troba per sobre l’horitzó, és a dir, si és visible, i negativa si és sota l’horitzó.
En el primer cas es comptarà cap al zènit, i en l’altre cap al nadir
altura
Geografia
Distància vertical d’un punt a un pla horitzontal de referència.
altura
Distància vertical d’un punt a la superfície de la terra o a qualsevol altre terme de comparació.