Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Joan Josep Amengual
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg.
Doctor en dret 1817 per la Universitat de Mallorca Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, que substituí l’anterior i, probablement, “Es Deixondidor” 1822 De llavors ençà es decantà per l’estudi de la llengua, de temes locals i per la poesia Així, escriví una notable Gramática de la lengua mallorquina primera edició 1835 segona edició, ampliada, 1872, i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín 1858-78, que té un cert valor…
Laos 2018
Estat
La República Democràtica Popular de Laos va continuar sota el ferri control del Partit Revolucionari Popular Durant l’any, el règim va mantenir la seva aposta per ambiciosos projectes hidroelèctrics al llarg del riu Mekong, tot i haver promès aturar les obres d’aquells no iniciats després d’un greu accident en una presa al sud del país L’actualitat va estar marcada per les crítiques constants a la manca de seguretat entorn dels projectes vinculats al Pla de Desenvolupament fins el 2020 I també per la pressió dels grups ambientalistes, que van denunciar que la construcció…
Joan Josep Amengual i Reus
Literatura catalana
Poeta, periodista i estudiós de la llengua.
Vida i obra Exercí d’advocat a Binissalem Durant el trienni constitucional, dirigí i redactà a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, i, finalment, “Es Deixondidor” 1822 Al “Setmanari” publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió, tot i que posteriorment fou amnistiat En aquesta nova etapa es decantà per l’estudi de la llengua i la història local i per la poesia Escriví una…
Joan Subias i Galter
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la cultura que…
Wynton Marsalis
Música
Trompetista nord-americà.
Nascut en una família amb tradició musical, aviat inicià els estudis de trompeta De seguida tocà en marching bands , grups de jazz i de funk , i orquestres clàssiques A divuit anys es dirigí a Nova York, on estudià a la Juilliard School El 1980 entrà en The Jazz Messengers d’Art Blakey, i dos anys després edità el primer disc amb el seu nom Posteriorment formà el seu propi grup, que esdevingué un dels més importants dels anys vuitanta Alhora enregistrà concerts de trompeta de J Haydn, JN Hummel i d’altres, que li valgueren un Grammy El 1987 establí un programa de jazz al Lincoln Center, i…
Guillem Forteza i Pinya
Arquitectura
Urbanisme
Història
Arquitecte, urbanista i polític, titulat a Barcelona (1916).
Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des…
São Tomé i Príncipe 2016
Estat
L’exprimer ministre Evaristo Carvalho va ser elegit president del país en la segona volta de la consulta, celebrada a l’agost, en obtenir el 100% dels vots vàlids a causa de la retirada de l’altre candidat, Manuel Pinto da Costa Carvalho, d’Acció Democràtica Independent ADI, la formació del primer ministre Patrice Trovoada, havia estat proclamat guanyador en la primera volta, però la comissió electoral va rectificar per anullar-ne el resultat Denunciant irregularitats en contra seva, Pinto da Costa, president sortint, no es va voler presentar a la segona volta, en la qual es va registrar una…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…
Rodolf Llopis i Ferrandis
Història
Política
Polític.
Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-…
Francesc Ramon Xiqués
Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…