Resultats de la cerca

És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials

Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta

Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les…

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…

S'utilitzen per a millorar el rendiment de certs processos de transformació en què intervenen o per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica Entre els àmbits principals d’aplicació, cal esmentar l’agroindústria, a la qual ha aportat un conjunt de procediments que han augmentat la qualitat dels aliments i els rendiments de les collites la indústria química obtenció de bioalcohol , biogàs , dissolvents, àcids orgànics, etc la producció i el tractament d’aliments estudis de nous processos de fermentació, obtenció de pinsos, de fonts proteiques noves, etc la salubritat…

Habiten en ambients aerobis i tenen un metabolisme no fermentador Sapròfits, s’alimenten de partícules del sòl o s’associen simbiòticament a les arrels de les plantes En el cas que siguin arrels de lleguminoses, el rizobis fixen el nitrogen ambiental per mitjà d’uns nòduls que es desenvolupen després de la infecció, la qual es produeix exclusivament en els pèls radicals joves que es recobreixen de bacteris Els rizobis creixen introduint-se dins el pèl fins a la seva base i travessen les parets cellulars epidèrmiques i de l’escorça de l’arrel Els nòduls són els resultats de les…

Hi ha receptors cutanis i mucosos tèrmics que efectuen descàrregues d’impulsos quan hi ha un canvi de temperatura la sensibilitat dels receptors tèrmics és modificada per diversos factors, entre els quals destaca la circulació sanguínia cutània Els receptors tèrmics s’adapten ràpidament, entre uns certs límits, i si les temperatures no són extremes, el cos aviat deixa de sentir calor

Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New Synthesis 1975…

Les regions que sofreixen més sovint d’allocíclia són els centròmers, els telòmers i les regions organitzadores del nuclèol organitzador nucleolar Els cromosomes més freqüentment allocíclics són els cromosomes sexuals, els cromosomes B i els cromosomes limitats del sexe