Resultats de la cerca

Pastor evangèlic, influït per Hegel i Puškin, pertangué a l’escola poètica de Stúr Escriví Marína 1846 i Detvan 1853, poema èpic, ambientat a l’època de Maties Corví, que reflecteix la vida popular eslovaca del territori del Detva El 1939 fou publicat el recull dels seus poemes Sobrané básne

Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els de Lisboa 1940…

Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride Les seves pellícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social entre d’altres, ha dirigit Rouge midi 1983, Dieu vomit les tièdes 1989, L’argent fait le bonheur 1993, À la vie, à la mort 1995, Marius et Jeannette 1997, À la place du coeur 1998, À l’attaque 2000, La ville est tranquille 2000, Marie-Jo et ses 2 amours 2002 i Mon père est ingéneur 2004 L’única…

Estudià dret civil i exercí l’advocacia en un bufet de Barcelona fins que, amb la seva primera novella, La catedral del mar 2006, es convertí en un dels principals fenòmens de la literatura popular de la primera dècada del s XXI, amb dos milions de còpies venudes només a Espanya i un èxit similar a Polònia, Itàlia, Alemanya i altres països europeus Ambientat a la Barcelona del s XIV, durant la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, aquest debut li valgué, a més, guardons com l’Euskadi de Plata, el Premio Qué Leer de los Lectores, el Fundación José Manuel Lara al títol…

Nascut en un suburbi de Dublín, la seva infantesa fou pobra i difícil Milità en el moviment per la independència del seu país i participà en la lluita sindical Bé que ja havia escrit de jove, li costà de fer-se conèixer fins que l’Abbey Theatre li estrenà les primeres obres Per a escriure-les utilitzà material irlandès ambientat en la classe obrera, expressat a través d’un humor violent i irònic i amb un llenguatge teatral molt ric The Shadow of a Gunman 1923, Juno and the Paycock 1924, melodrama sobre la guerra civil i la seva obra més rellevant, i The Plough and Stars 1926 Amb…

Graduat a la Universitat d’Edimburg, visqué uns anys a Londres i a França abans de retornar a Edimburg, on ha ambientat tota la seva obra, sempre dins el gènere policíac És conegut sobretot per la sèrie de disset novelles protagonitzades per l’inspector John Rebus, que s’inicià amb Knots & Crosses 1996, si bé no assolí l’èxit fins Black and Blue 1997, premi Gold Dagger Posteriorment aparegueren, entre d’altres, The Falls 2001, Resurrection Man 2002, premi Edgar 2004   Fleshmarket Close 2004 o The Namig of the Dead 2006, i el 2007 clogué la sèrie en jubilar Rebus a Exit Music…

Posseí el primer circ el 1870, en associar-se amb l’agent de negocis WC Coup, amb el qual creà el World’s Fair En separar-se de Coup s’associà amb James Anthony Bailey, i així nasqué el famós Barnum and Bailey Circus , que regentà fins que morí Fou també polític pel partit republicà, i un filantrop destacat Escriví Autobiography 1854 El 1907 el circ fou venut als germans Ringling, propietaris també d’un circ, amb el qual es fusionà l’any 1919 i constituí el Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus , que fou durant molts anys per les seves dimensions, el seus números i les seves gires…

Vida i obra Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Conreà el teatre, amb obres com Wifredo 1866, La luz de la libertad 1868, lloa a favor de la Revolució de Setembre, Lo primer amor 1884, 100000 duros i La pena de mort 1887, les tres últimes amb…

Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París A partir del 1992 ostentà la direcció artística del Festival de Salzburg 1992-2001 Sota la seva direcció, el Festival experimentà una transformació radical i amplià el…

El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…