Resultats de la cerca

En aquesta gramàtica hi ha dos arbres arrelats en la variable inicial, diferents, amb els quals s’obté m

Els usuals són per a indicar què sobra, i < > incloent què cal afegir En diplomàtica i còdexs mancats, o 〚〛designen compleció L’ús de per a desfer una abreviació no és recomanable, fora d’un cas ambigu ayn o any

De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa  del senyor o sobirà

Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement

El Consell Valencià de Cultura aprova, amb els vots del PP i del PSPV-PSOE, el dictamen sobre la llengua valenciana, un document que reconeix de manera indirecta la unitat de la llengua valenciana amb el català i accepta com a referent normatiu les Normes de Castelló del 1932 L’acord no és refrendat per Unió Valenciana, que defensa el secessionisme lingüístic, mentre Esquerra Unida s’absté per considerar el document ambigu Per tirar endavant l’acord, les Corts valencianes designaran un organisme de 21 membres amb capacitat normativa sobre la llengua

Des del 1898 residí a Barcelona, on treballà com a bibliotecari Hi fundà la revista Barcelona Urbana i la collecció “Biblioteca Valenciana Popular” 1913, les obres de la qual prologà Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu davant la qüestió de la catalanitat idiomàtica del País Valencià Collaborà a diverses publicacions erudites catalanes Les seves obres més importants són Intereses económicos, agrícolas y mercantiles de Castellón 1905 i Bibliografía de la lengua valenciana 1915-43

Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol Prado, i l’autor els féu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu collaboracionisme amb Josep Bonaparte Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme —especialment el francès— sinó a tota la pintura moderna