Resultats de la cerca

És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus èsters i en preparats antisolars

Forma cristalls que es fonen a 174°C, lleugerament solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics

Forma cristalls groguencs que es fonen a 144-146°C, solubles en els solvents orgànics i lleugerament en l’aigua És obtingut tractant la ftalimida amb una solució alcalina d’hipobromit Ha estat identificat amb la vitamina L 1

Pólvores blanques, insípides, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics, que es fonen a 88-90°C És un anestèsic local poc tòxic, d’ús preferentment extern

D’antuvi fou considerat com una sola vitamina hidrosoluble i activa contra el beri-beri, aleshores anomenada vitamina B Després hom ha anat destriant diferents substàncies que han estat anomenades amb la mateixa lletra que el complex, però afectada de subíndexs, o bé amb noms específics Aquestes diferents substàncies o factors vitamínics, sovint difícils d’isolar, en alguns casos d’estructura química desconeguda, tenen accions fisiològiques diferents, a vegades més o menys imbricades o relacionades entre elles Són especialment importants la vitamina B 1 , aneurina o tiamina, la vitamina B 2…

Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es produeix per…

Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode i molts d’…

Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…