Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
uretà d’etil
Química
Sòlid cristal·lí incolor, de propietats hipnòtiques, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 49°C i bull a 185°C.
Hom l’obté per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil Fou emprat com a hipnòtic i, en farmàcia, com a agent solubilitzant de fàrmacs a causa de les seves propietats cancerígenes, el seu ús ha estat abandonat
salicilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid salicílic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…
acilació
Química
Substitució en una molècula d’un hidrogen per un grup acil RCO—.
Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…