Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
amoxicil·lina
©
Farmàcia
Química
Penicil·lina semisintètica.
És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre
àcid clavulànic
Farmàcia
Química
Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica.
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
helicobàcter ‘pylori’
Medicina
Bacteri del grup helicobàcter que colonitza la mucosa gàstrica humana.
Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a més, no…
Mecanismes i tipus d’acció
Patologia humana
Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…
Afecció de la vàlvula mitral
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions en la vàlvula mitral, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comuniquen l’aurícula i el ventricle esquerres Les més freqüents són engruiximent, retracció, deformitat i fibrosi Segons el cas que es presenta, les lesions valvulars poden generar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula una dificultat quan la vàlvula s’ha d’obrir o una disminució de la superfície de l’orifici mitral, la qual cosa és anomenada estretor o…
El cos humà, la salut i la malaltia
La salut i la malaltia Quan dos amics o coneguts es troben, és molt habitual que un d’ells pregunti a l’altre "Com estàs", i que aquest li respongui "Estic bé, i tu" o "Doncs, una mica pioc" o "No estic gaire fi" o, fins i tot, "Em trobo malament, estic malalt" Però, si els analitzem amb precisió, què volen dir aquests termes que ens semblen tan oposats bé o malament, salut o malaltia En definir-los, topem amb nombroses dificultats i en l’intent podem caure en cercles viciosos, com el que defineix la salut com l’absència de malaltia o viceversa Això passa perquè, quan intentem descriure les…