Resultats de la cerca
Es mostren 4484 resultats
Parc Científic de Barcelona
Complex de recerca biomèdica constituït el 1999 a partir de la Fundació del mateix nom en la qual participen la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Caixa de Catalunya.
S'hi troben quatre grans instituts de recerca l’Institut de Bioenginyeria Molecular de Barcelona IBMB-CSIC, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya IBEC, l’Institut Català de Ciències del Clima ICCC i l’Institut de Recerca Biomèdica IRB, a més de cinquanta empreses, una incubadora d’empreses biotecnològiques, més de setanta grups de recerca i una àmplia oferta tecnològica de suport a la recerca Situat al campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona, l’any 2006 s’inicià la construcció de la segona fase del projecte, de la qual l’any 2008 s’inaugurà l’edifici Hèlix L’any 2010 hom hi…
puig Rom
© Fototeca.cat
Muntanya
Promontori (224 m) de l’extrem SW de la península del cap de Creus, que tanca pel N l’àmplia badia de Roses.
Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far
Can Quintana Centre Cultural de la Mediterrània
Museu
Museologia
Equipament cultural inaugurat l’any 2003 a Torroella de Montgrí que integra i amplia l’antic Museu del Montgrí i el Baix Ter.
La remodelació de l’antic casal de Can Quintana i la construcció d’un edifici annex, a banda del jardí de la finca, permeten acollir l’exposició permanent, que presenta la diversitat natural i cultural del Montgrí i de la Mediterrània en general a partir de la música, de sales d’exposició temporal, d’una oficina d’atenció al visitant, d’un centre de documentació i d’altres serveis culturals El centre pren com a fils conductors el paisatge, la cultura i la música i, alhora, es concep com un pivot de dinamització del nucli històric de la vila sobre la base d’un ampli programa d’activitats
Josep Jordi Llongueres i Galí
Música
Director, compositor i pedagog català, fill de Joan Llongueres i Badia.
Rebé del seu pare els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb VM de Gibert i Blanca Selva A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català El 1940 fundà el Cor Tomás Luis de Victoria, i regentà l’Oficina Tècnica de Cors i Orfeons de Catalunya El 1939 participà en la fundació de les escoles Virtèlia, que dirigí A banda de diverses cançons populars harmonitzades, compongué una sarsuela, cantates…
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó mitjançant l’…
María Rodrigo
Música
Compositora espanyola.
S’inicià en la música guiada pel seu pare, que era professor, i posteriorment estudià piano amb José Trago i composició amb Emilio Se rrano Més tard amplià estudis a Munic El 1933 ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumental del Conservatori de Madrid, però el 1939 s’exilià a Puerto Rico, on es dedicà a l’ensenyament i la composició La seva àmplia producció comprèn diverses òperes, entre les quals Becqueriana , Canción de amor o Diana cazadora peces per a orquestra, com Sinfonía una suite per a cors i orquestra, Caprichos de Goya música de cambra, com ara un Quartet i un Quintet per a…
Manuel Reventós i Bordoy
Economia
Economista.
Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia política de…
Xavier Adroer i Tasis
Cristianisme
Religiós i dirigent acadèmic.
Ingressà a la Companyia de Jesús i féu estudis a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà en sociologia L’any 1969 fou nomenat director general d' ESADE , a la qual donà l’impuls que la projectà internacionalment Durant el seu mandat reformà i amplià els plans d’estudis de la llicenciatura en empresarials, implantà nous programes i titulacions com el Part-Time MBA i el Full-Time MBA, amplià les seus de la institució en diversos edificis de Barcelona i obrí la primera delegació a Madrid També prioritzà les relacions amb Llatinoamèrica, i especialment amb la Universidad Centroamericana de…
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
Niehoff
Música
Família flamenca d’orgueners activa al llarg del segle XVI i principi del XVII.
Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…