Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
Anselm Ferrer i Bargalló
Música
Compositor, mestre de capella i organista català.
Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals,…
Guiomar Novaës
Música
Pianista brasilera, una de les més destacades del segle XX al seu país.
Inicià estudis de piano a vuit anys, i posteriorment fou becada per a ampliar estudis al Conservatori de París amb Isidore Philipp, on l’any 1911 aconseguí el primer Premi de Piano A partir d’aquell moment desenvolupà una important carrera internacional amb una fita destacada en el debut, l’any 1916, als Estats Units El 1922 es casà amb el compositor Octavio Pinto
Orfeón Donostiarra
Música
Agrupació coral basca.
És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a…
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor suec d’origen alemany.
Mestre de capella a la cort de Gustau III, fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements Escriví òperes teatrals — Prosèrpina , 1781, Enees a Cartago — on és palesa la influència de Gluck Són importants, també, dins la seva producció, diversos quartets de corda i les sonates per a piano i violí Al final de la seva vida adoptà un estil proper al del primer Romanticisme, evident en la Simfonia Fúnebre 1792
Antoni Laporta i Astort
Música
Compositor i pianista català.
Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano
Maria Cora Muñoz i Raga
Música
Soprano valenciana.
De petita cantà diverses obres sacres a l’església de Sant Agustí de València Fou deixebla de F Andrés a la mateixa ciutat i posteriorment es traslladà a Milà per ampliar la seva formació El 1923 debutà al Teatro Fuencarral de Madrid amb Aïda Amadeu Vives la contractà per a cantar diverses sarsueles, especialment Doña Francisquita , que interpretà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1933 al costat de M Fleta Set anys més tard, cantà al mateix teatre La Dolores , de T Bretón
Jesús Arámbarri
Música
Director d’orquestra i compositor basc.
El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc
Joan Bernet i Sala
Música
Violinista i compositor català.
Format a l’Escola de Música de Barcelona, estudià violí amb Viscasillas i composició amb Enric Morera El 1919 guanyà el Premi Maria Barrientos, que li permeté ampliar estudis a l’estranger De retorn, exercí de professor a l’Escola de Música de Barcelona Fou redactor de la revista "Vibraciones" i, com a compositor, escriví diverses obres per a orquestra, entre les quals sobresurten les Tres danses gitanes 1943 D’altra banda, també compongué algunes obres cambrístiques, com Dues sonates per a violí i piano , i algunes sardanes, entre les quals La ginesta i Marinera
Pasqual Camps i Gallego
Música
Violinista.
Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València
,
Antoni Laporta i Astort
Música
Pianista i compositor.
Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina