Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Beatus de la Seu d’Urgell
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
Successos de Barcelona 1822-1835
Historiografia catalana
Dietari anònim obra d’un ciutadà barceloní, probablement membre de la menestralia.
El manuscrit, escrit en llengua catalana, es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona ms 737 i es desconeix si ha arribat sencer El text, redactat en forma de dietari i amb una ortografia i una sintaxi molt primàries, s’inicia el 8 de novembre de 1822 i finalitza sobtadament el 31 de desembre de 1835 L’autor, membre de la milícia urbana de Barcelona durant el Trienni Liberal, es mostra un liberal fervent, antiabsolutista i anticlerical A més dels principals esdeveniments polítics de l’època –l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, la guerra dels Malcontents, les…
Viatge d’en Pere Porter a l’Infern
Literatura catalana
Relat anònim de començament del segle XVII, que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l’administració de justícia de l’època.
Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració…
La fi del comte d’Urgell
Historiografia catalana
Crònica escrita vers el 1469 per un autor anònim que relata la història de Jaume d’Aragó, comte d’Urgell (1378/1380-1433).
Desenvolupament enciclopèdic L’obra se centra sobretot en la disputa que mantingué el comte, en ocasió del compromís de Casp, amb qui en sortí elegit rei, Ferran I, dit el d’Antequera L’obra es transmeté en forma manuscrita de manera molt imperfecta, i les còpies més antigues que es conserven –entre les quals hi ha una encomanada per JR Vila el 1624– són fragmentàries Aquestes còpies forneixen el títol Història y succés lamentable del comte d’Urgell que J Collell convertí el 1889 en el que des d’aleshores identifica el text S’han de rebutjar les hipòtesis d’alguns estudiosos segons les…
Curial e Güelfa
Literatura catalana
Novel·la cavalleresca catalana escrita probablement entre el 1435 i el 1462 per un autor anònim.
És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…
,
Cançó de Santa Fe
Poema anònim en occità (~1060).
Consta de 593 octosíllabs distribuïts en 49 sèries monorimes i narra el martiri de santa Fe d’Agen Hom discuteix si és originari de la regió de Narbona o del Conflent, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest seria el text literari català, o precatalà, més antic conegut
poema de Fernán González
Literatura
Poema èpic castellà i anònim.
Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
© Fototeca.cat
Vers inicial pel qual és coneguda una de les primeres composicions poètiques de Catalunya (mitjan s XIII), escrita en occità i composta de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, seguides d’una tornada, i conservada en cinc manuscrits.
D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús
Crònica de Sicília
Historiografia catalana
El Chronicon Siculum o Chronicon Siciliae, també conegut amb el títol d’Anònim Palermità, constitueix, juntament amb les cròniques de Bartolomeo de Neocastro, Nicolò Speciale i Michele da Piazza, una de les peces clau de la historiografia siciliana medieval.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita per iniciativa de la cort catalana, fou traduïda al català pels volts del 1380, ja que es conserva l’ordre 5 febrer de 1381 de Pere III el Cerimoniós de pagar els treballs de traducció a Guillem Nicolau, capellà reial, que més endavant traduí, també per a la cort, les Heroides o Epistoles d’Ovidi La Crònica de Sicília gaudí d’àmplia difusió arreu dels territoris de la monarquia catalanoaragonesa, i al s XVI la feu servir el cronista Jerónimo Zurita per a la redacció dels seus Anales de la Corona de Aragón L’original llatí fou editat per primera…
batalla de Kosovo Polje
Història
Militar
Batalla entre l’exèrcit otomà i les forces del príncep Llàtzer de Sèrbia que tingué lloc a Kosovo al juny del 1389.
El triomf dels turcs representà el sotmetiment dels serbis a l’imperi Otomà La batalla esdevingué un dels símbols fundacionals del nacionalisme serbi El combat és descrit a la novella catalana medieval d’autor anònim Jacob Xalabín
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina