Resultats de la cerca

Ocupen la costa occidental de Madagascar i es dediquen a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la recollecció De religió animista, sumen uns 500 000 individus repartits en diversos grups

Els ibos són agricultors sedentaris, de religió animista i posteriorment cristianitzats La forta rivalitat amb els hausses, majoritàriament musulmans i, juntament amb els ioruba, l’altra gran ètnia de Nigèria, fou el principal desencadenant de la guerra de Biafra 1967, durant la qual la població ibo fou objecte de matances sistemàtiques pel govern nigerià Cap a la meitat dels anys noranta eren uns vint-i-dos milions d’individus

La població, dedicada a l’agricultura i la ramaderia, és formada per grups ètnics molt variats, bàsicament amhares, galles, tigrines, tigres, somalis i dankalis La religió dominant és la cristiana Després hi ha un nombrós contingent de musulmans i finalment jueus i tribus de religió animista El cant litúrgic cristià a Etiòpia cant etiòpic té influències coptes i siríaques cant copte, cant i la música popular Àfrica oriental presenta una àmplia varietat d’estils reflex de la gran diversitat ètnica del país

Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos

Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant…

Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…

Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la…

Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…