Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
tebaisme
Patologia humana
Estat morbós produït per l’opi o pels seus derivats.
La intoxicació lleugera es manifesta per anorèxia, nàusees, vòmits, restrenyiment i pèrdua de l’interès sexual En la intoxicació més intensa es presenta dilatació pupillar midriasi, cianosi i collapse circulatori la causa immediata de mort és la depressió del centre respiratori, amb l’asfíxia consegüent Per al tractament hom utilitza la n -alilnormorfina, que és un antídot específic per a l’opi i per als analgèsics sintètics derivats d’aquesta droga
erisipela
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococcus pyogenes, d’assentament inicial subcutani, que es presenta amb caràcters d’inflamació i enrogiment de la zona afectada, sobre la qual poden aparèixer lesions vesiculars, hemorràgiques o necròtiques.
Habitualment l’erisipela és precedida d’un pròdrom de malestar general amb calfreds, febre alta, anorèxia i, a vegades, vòmits, depressió general i mal de cap El primer símptoma visible és una petita placa inflamatòria, de límits molt nets i de color rosat o vermell intens, elevada i amb la pell tibant i lluent Les localitzacions de preferència són a qualsevol indret de la cara, però poden aparèixer a tot el cos, especialment sobre una ferida, cop o picada, o en el transcurs d’una malaltia
osteomielitis
Patologia humana
Infecció de l’os i de la medul·la òssia produïda per microorganismes diversos.
Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa,…
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia estrumipriva per…
Pascal Quignard
Literatura francesa
Escriptor francès.
Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat…
grip porcina
Medicina
Varietat de grip vírica molt contagiosa.
És provocada per qualsevol virus de la família dels Orthomyxoviridae i del gènere Influenzavirus A , que es transmet habitualment entre porcs, als quals provoca catarro de les vies respiratòries, broncopneumònia, depressió, anorèxia, debilitat muscular i prostració i que en alguns casos pot infectar els humans i, més rarament, les aus La grip porcina és una zoonosi i es pot transmetre dels animals a l’home i viceversa La forma de transmissió de la grip del porc a l’humà és per contacte directe amb animals malalts que siguin portadors d’alguna de les varietats de soca viral capaç…
Jaume Pagès i Fita
Enginyer industrial.
Cursà les carreres de magisteri a l’Escola Normal de Girona 1960-63 i enginyeria industrial a l’ETSEIB 1964-70 i féu estudis de postgrau en informàtica a Tolosa de Llenguadoc Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1971, on fou un dels introductors de l’enginyeria informàtica, n'ha estat catedràtic de l’àrea d’enginyeria automàtica de sistemes i rector durant dos mandats 1994-2002 També realitzà diverses estades en diversos centres de recerca de Tolosa, Niça, Lisboa, Los Angeles i Darmstadt i collaborà amb l’Agència Espacial Europea Fou president de l’Associació contra l…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’…
amagriment
Patologia humana
Dèficit del teixit adipós, coincidint o no amb un dèficit de teixit muscular.
Pot ésser passatger o persistent Pot ésser constitucional o adquirit com a consequència de manca d’aportació alimentària ambiental manca d’ingestió per motius mentals anorèxia nerviosa malalties que dificulten la digestió o l’absorció malalties cròniques infeccioses i canceroses malalties del metabolisme diabetis malalties endocrines hipertiroïdisme, insuficiència hipofisària o suprarenal El signe més directe de l’amagriment és el dèficit ponderal manca de pes, però aquest és de difícil valoració objectiva, ja que, dintre certs límits, aquesta valoració del pes és condicionada…
beri-beri
Patologia humana
Avitaminosi B1.
Malaltia endèmica de l’Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, pròpia de les poblacions que s’alimenten gairebé exclusivament d’arròs blanc, o sigui d’arròs privat de la pellofa i de la testa a la testa hi ha el complex vitamínic B L’observació de les formes pures i greus de beri-beri és excepcional La forma lleu o frustrada es caracteritza per astènia, anorèxia i trastorns nerviosos sensitivomotors insensibilitat de la pell dels peus i de les cames, dificultat per a la deambulació, etc la forma atròfica segueix el seu curs amb trastorns digestius, amagriment per…