Resultats de la cerca

Viatjà per França i Suïssa 1905 En tornar, començà les seves activitats periodístiques i aviat esdevingué un pamfletista vigorós Empresonat durant la dictadura feixista, i després de la Segona Guerra Mundial considerat un dels grans escriptors moderns, continuà al seu país La seva obra és extensa i variada Autor de reculls de poesia com Cuvinte potrivite ‘Paraules apropiades’, 1927, Cǎrticica de searǎ ‘El llibret de la tarda’, 1935, Cîntare omului ‘Cançons de l’home’, 1955, 1907 1955, etc, que van de l’experiència simbolista a l’enaltiment de l’heroisme revolucionari de novelles com Icoane de…

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de Mallorca 1977, La…

Graduada en psicologia per la Universitat de Varsòvia 1985, s’establí com a terapeuta El 1989 publicà el recull de poemes  Miasto w lustrach ‘Ciutats en miralls’ Obtingué ressò amb la seva primera novella Podróż ludzi Księgi ‘El viatge d’un llibre’, 1993, una ficció històrica situada a la França del segle XVII, que segueix l’esquema de la resolució d’un enigma com a paràbola d’una cerca de sentit Després d’ EE 1996, novella amb elements fantàstics i històrics, el mateix any publicà  Prawiek i inne czasy ‘Un lloc anomenat Antany’, una epopeia local de ressonàncies mítiques que es desenvolupa…

Vida i obra Llicenciat en dret, ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic ↑ Soler i Eduard ↑ Vidal i de Valenciano , amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus, que signà amb el seu pseudònim més habitual, Pau Bunyegues , que li reportaren un cert èxit dins l’escena catalana, especialment L’ocasió fa el lladre 1869, amb comèdies de…

Fill d’advocat, començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de vista Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà la sarsuela Qui tot ho vol, tot ho perd publicada el 1864 Installat definitivament a Barcelona, formà, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica a la literatura burgesa del moment formà part dels tallers , on es representaven obres satíriques i obscenes, en collaboració amb Roure —amb el pseudònim conjunt de Dos gats de frares — publicà Antany i enguany 1864, collaborà a Un…

Vida i obra Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers” i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim conjunt de Dos gats dels frares , Antany i enguany 1864 Collaborà a “Un Tros de Paper”, “Lo…

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …

La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Collaborà a diverses publicacions — La Publicitat , La Veu de Catalunya , La Revista , etc— i intervingué en la major part de les activitats poètiques catalanes, com la creació dels Amics de la Poesia 1921 —amb Carner, Bofill i Ferro, Carles Soldevila, Ramon Sunyer i altres—, la…

Vida i obra Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista “El Camí” 1918 i collaborà en publicacions com “Ofrena”, “Terramar”, L’Instant , La Revista , “Monitor” i La Veu de Catalunya Fou un dels fundadors dels Amics de la Poesia 1920, director de “Revista de Poesia” 1925-27 i redactor de Quaderns de Poesia 1935-36 El 1934 fou un dels representants del Pen Club Català a Edimburg Passà la guerra civil a Viladrau Als anys quaranta traduí per a…

Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra  Albert Blancafort i l’organista  Gabriel Blancafort Primers anys Nascut en el si d’una família benestant, aquesta circumstància li…