Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
ortoèster
Química
Cadascun dels composts de fórmula general R1-C(OR2)3 derivats formalment dels ortoàcids carboxílics.
Hom els anomena anteposant el prefix orto al nom de la part carboxílica de la molècula
oxisal
Química
Cadascuna de les sals en les quals existeix formalment l’anió O2 - juntament amb d’altres.
Les oxisals són anomenades anteposant el prefix oxi- al nom de l’altre anió present i esmentant finalment el nom del catió Tenen propietats químiques molt diverses que depenen de la natura de l’element catiònic L’enllaç metall-oxigen és, en aquests composts, generalment covalent i de caràcter múltiple Són exemples d’oxisals l’oxitriclorur de vanadi VOCl 3 i l’oxifluorur de lantà LaFO
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2S n , dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen…
sulfona
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, hom les anomena anteposant el mot sulfona als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenades emprant un prefix alquilsulfonil R´-SO 2 -, seguit del nom del compost R 2 H Hom les obté per oxidació tant de tioèters com de sulfòxids En general, són sòlids estables, incolors, inodors, solubles en aigua i susceptibles de reducció en condicions enèrgiques Les sulfones presenten absorcions característiques en l’infraroig a la regió de 1 310-1 350 cm - 1 Tenen aplicació en síntesi…
sulfòxid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, hom els anomena anteposant el mot sulfòxid als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenats emprant el prefix alquilsulfinil R 1 -SO- seguit del nom del compost R 2 H Hom els obté per oxidació controlada de tioèters i s’oxiden amb gran facilitat a sulfones Els sulfòxids són, en general, sòlids incolors, relativament inestables, solubles en medis polars, i presenten caràcter dèbilment bàsic Poden ésser reduïts a tioèters mitjançant diversos agents Presenten absorció…
altaic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a l’Àsia Menor, l’Àsia central, Mongòlia i Sibèria, formada per tres grans troncs: el turquès, el mongol i el manxú-tungús.
La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la constitució sillàbica dels mots amb una sola…
òxid
Química
Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor.
També reben aquest nom alguns epòxids simples com l’òxid d’etilè, formes oxidades dels nitrils i les amines com els òxids de nitril i els òxids d’amina i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura com l’òxid de cacodil i l’òxid de mesitil Els òxids inorgànics poden ésser denominats anteposant al nom de l’element el mot òxid , amb els prefixos numèrics escaients, o bé mitjançant el sistema de Stock Els òxids són generalment obtinguts per reacció directa de l’oxigen amb l’element a alta temperatura També poden ésser obtinguts per descomposició tèrmica d’altres…
tioèter
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general R 1
-S-R 2
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur als noms dels radicals R 1 i R 2 Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio- o ariltio- o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia - Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per…
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del s IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del s XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per …