Resultats de la cerca

Hom parla de resistència bacteriana fent referència a la capacitat que tenen alguns bacteris de tolerar l’efecte bacteriostàtic o bactericida d’un determinat antibiòtic En condicions normals, els bacteris són resistents als antibiòtics en l’espectre dels quals no són inclosos Tanmateix, en nombroses ocasions una determinada soca o grup de bacteris en muta el contingut genètic i dóna pas a l’aparició i posterior reproducció de noves soques resistents a l’acció d’antibiòtics que fins aleshores hi tenien un efecte bacteriostàtic o bactericida Les mutacions genètiques…

En alguns casos hom recorre a l’ associació o combinació de dos o més antibiòtics, per al tractament d’un procés infecciós Entre les circumstàncies que amb més freqüència obliguen a aquesta mena de tractament combinat, cal destacar la necessitat d’ampliar l’espectre d’acció dels antibiòtics, quan s’ha de combatre un procés infecciós seriós, provocat per un microorganisme encara no identificat, com és el cas freqüent en les fases inicials del tractament de la septicèmia, o d’infecció massiva de la sang l’intent de retardar l’eventual aparició d’un fenomen de…

Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, i…

Perquè un tractament amb antibiòtics sigui eficaç cal utilitzar l’antibiòtic o els antibiòtics apropiats a cada infecció, la qual cosa aconsella la pràctica de l’antibiograma, sobretot si hom sospita que els gèrmens causals de la infecció són resistents a determinats antibiòtics Cal també que la dosi sigui suficient, car dosis massa petites, a més d’ésser inútils, faciliten l’aparició de gèrmens resistents als antibiòtics, i cal que la duració del tractament sigui l’adequada A més, cal tenir present que alguns antibiòtics tenen…

Químicament són constituïts per un anell lactònic monocíclic enllaçat a diferents sucres o aminosucres Són antibiòtics d’ampli espectre bacteriostàtic Emprats en medicina, són l’eritromicina, l’oleandomicina, l’espiramicina i la josamicina

Els dos productes més importants d’aquesta família són la virginiamicina , antibiòtic que és una barreja de dos components, el factor M 1 i el S , i la pristinamicina , antibiòtic que és una barreja de tres, denominats I A , I B , I C produïda per Streptomyces pristinaespiralis Aquests antibiòtics són emprats en el guariment de les infeccions estafilocòcciques

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…

Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis

És aplicat a l’estudi dels bacteris i, a vegades, dels fongs Les tècniques més utilitzades es basen en la difusió en la massa d’un medi de cultiu sòlid, sembrat prèviament amb el germen en estudi, de l’antibiòtic que impregna un petit disc de paper dipositat sobre la superfície del medi si el germen és sensible a l’acció de l’antibiòtic no prolifera entorn del disc de paper, mentre que si és resistent prolifera de manera uniforme Bé que no sempre hi ha correlació entre els resultats obtinguts in vitro i els aconseguits in vivo , les dades que proporciona l’antibiograma són molt valuoses per…

En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o…