Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reacció antigen-anticòs
Biologia
Reacció química en la qual els determinants antigènics dels antígens es combinen amb els centres actius dels anticossos i constitueixen una xarxa tridimensional proteica insoluble que precipita i que es degrada metabòlicament.
complex antigen-anticòs
Biologia
Complex macromolecular format per l’antigen unit al seu anticòs específic, fixat, o no, al seu complement, que pot precipitar o romandre en solució.
És anomenat també complex immune i immunocomplex
fixació de complement
Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses, com el tifus, la brucel·losi, les gonocòccies, els quists hidatídics i la sífilis, fonamentada en l’absorció (fixació) i la inactivació del complement pel complex antigen-anticós.
Format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticós amb el seu antigen Així, doncs, la presència o l’absència del complement com a element lliure és un indicador de la formació d’aquest complex antigen-anticós El complement no és visible, i per això hom hi afegeix eritròcits sensibilitzats si el complement és lliure es produeix una hemòlisi, però si ha estat fixat no s’origina
reacció de floculació
Tipus de reacció immunològica de precipitació que produeixen alguns antisèrums, fonamentalment els preparats amb toxines diftèriques i estreptocòcciques.
La precipitació només pot ésser observada en un estret marge de la relació antigen-anticós
test de Nelson
Patologia humana
Prova biològica per a la diagnosi de la sífilis.
És una reacció antigen-anticòs que és duta a terme amb el sèrum dels malalts de sífilis i amb Treponemes vius, cultivats en teixits orgànics
antial·lèrgic
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs que inhibeixen la resposta de l’organisme a certs antígens evitant que es produeixin les manifestacions típiques de l’al·lèrgia com ara la broncoconstricció, l’edema i la urticària entre d’altres.
El principal responsable d’aquestes manifestacions és la histamina alliberada per la reacció antigen-anticòs Per aquesta raó els fàrmacs més emprats són els antihistamínics, excepte en el cas de les allèrgies alimentàries i l’asma En aquest últim cas és indicat l’ús de cromoglicat sòdic
radioimmunoassaig
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi serològica molt sensible, emprada per a la determinació quantitativa in vitro de molècules de fluids i teixits biològics (pèptids, esteroides, prostaglandines, nucleòtids, etc), considerats com a antígens.
En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de…
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives…
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…