Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
llanxa antisubmarina
Transports
Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies
fragata
Transports
Mena de destructor petit, d’unes 1 500 tones i uns 100 m d’eslora.
Fou creat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de protegir combois i fer serveis de patrulla Posteriorment, hom construí diversos tipus de fragata de major tonatge de 3 000 a 5 000 tones destinades a missions d’escorta antisubmarina i antiaèria, moltes de les quals dotades de míssils i de plataformes per al transport d’helicòpters
cunç de batalla
Transports
Disposició en què hom ordena els vaixells d’un estol en combat i que varia segons el tipus de vaixells i llur armament.
Mentre les armes bàsiques eren el cop de rostre i l’artilleria, els cunços més importants foren la línia de fila, la línia de front i la línia de marcació L’aparició de l’aviació i el submarí modificà fonamentalment les tàctiques navals i féu néixer nous vaixells portaavions, fragata antisubmarina, etc i cunços cada vegada més nombrosos i complexos
creuer
Transports
Tipus de vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.
En una força naval els creuers van a l’avantguarda, fan d’escampavies, s’ocupen de mantenir el contacte amb l’enemic, de rebutjar els atacs dels destructors adversaris, de prestar ajut als dels propis, etc a més, modernament són el suport principal dels estols de portaavions El seu antecessor, en el temps de la navegació a vela, fou la fragata Hom l’utilitzà per primera vegada durant la guerra de Secessió nord-americana Mancat inicialment de protecció, més tard fou construït amb cuirassa lleugera, doble fons cellular, cofferdams, etc Això no obstant, la veritable orientació en la seva…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…
llanxa torpedinera
Transports
Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.
És talment un torpediner petit indicat per a atacar de nit amb bonança
vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…
helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d' helicòpter per a designar-lo…