Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
antracnosi
Fitopatologia
Malaltia de natura fúngica que ataca la vinya i diverses espècies de plantes hortícoles i d’arbres.
Es manifesta per l’aparició de taques negroses, sovint areolades, que acaben ulcerant-se L’antracnosi de la mongetera és produïda per Colletotrichum lindemuthianum la del pèsol i també la d’altres llegums per l' Ascochyta pisi la del meló i d’altres cucurbitàcies pel Colletotrichum diplochaetum la de la tomaquera pel Colletotrichum lycopersici la de la noguera pel Gnomonia juglandis , la del cirerer pel Coccomyces hiemalis i la dels cítrics pel Colletotrichum gloesporioides , que ataca principalment el llimoner L’antracnosi de la vinya produïda per Manginia ampelina és especialment…
ascomicets imperfectes
Micologia
Grup de fongs que inclou un gran nombre d’ascomicets que han perdut la capacitat de produir fructificacions ‘perfectes‘, és a dir, ascs.
Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets
blima
Fitopatologia
Malura de la vinya consistent en l’avortament de la flor.
La blima pot ésser efecte d’una malaltia raquitisme, clorosi, antracnosi maculada, atacs successius de míldiu i d’oïdi però més sovint és produïda per una anormal constitució de la flor, o bé per un excés de vegetació, o també per l’efecte d’humitats i boires, durant l’època de floració
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
Les ascomicètides (II): pirenomicets
Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…
Els deuteromicets
Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel fet que té…