Resultats de la cerca

Tenen el tronc curt i ample, i el cap arrodonit, amb una cresta òssia prominent en alguns La cara és petita i prominent, i els ulls són enfonzats dins les òrbites no tenen nas pròpiament dit sí, però, un replec que els sobresurt damunt els orificis nasals L’encèfal és molt desenvolupat Són àgils i arborícoles Es traslladen d’un arbre a l’altre penjats de les branques pels braços i balancejant-se branquiació Eventualment, caminen per terra, en posició bípeda o quadrúpeda Aquest grup comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla

Es caracteritzen pel fet d’atènyer, com a màxim, 90 cm d’alçada i tenir els braços molt llargs Són arborícoles i silvícoles Habiten en grups poc nombrosos i es nodreixen de vegetals i de petits animals Emeten uns crits aguts Symphalangus syndactylus habita a Sumatra, i les espècies d' Hylobates , al sud-est d’Àsia

Necròpoli Un detall de les sepultures al moment d’haver estat descoberts els primers esquelets el maig de 1982 I Ollich Vista de conjunt de l’indret en el qual es dugué a terme la campanya arqueològica I Ollich També a mitjan maig del 1982, en les obres de nova pavimentació del carrer del Cloquer aparegueren ossos humans que motivaren una excavació d’urgència, atesa la situació del carrer al costat de la catedral de Vic En una àrea de 12 m 2 , i malgrat el mal estat de conservació, vam localitzar nou tombes, algunes d’elles excavades a la roca, de tipus antropomorf Podem…

Necròpoli Al final del segle passat, segons una notícia de J Pella i Forgas, foren descobertes unes sepultures excavades a la roca al voltant de l’església parroquial de Palafrugell Sembla que devien ésser de tipus antropomorf, ja que, segons aquest autor, tenien forma de taüt i la capçalera tenia un forat rodó Aquestes tombes, de les quals no sabem pas quin nombre aparegué, foren descobertes en construir unes cases Cal relacionar aquestes sepultures amb un moment d’habitació de l’alta edat mitjana, possiblement de cap a l’any 1000 Bibliografia J Pella i Forgas Historia del…

Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…

Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…

La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…

A uns 3 m de la paret de tramuntana de l’església actual de Sant Martí de Llampaies va aparèixer una tomba excavada a la roca Aquesta sepultura, que era de tipus antropomorf, segurament pertanyia a una necròpoli d’una església primitiva Actualment, per tal de protegir aquesta tomba, ha estat colgada totalment amb una roca gran, de manera que hom no hi pot veure res Aquesta sepultura corresponia a un enterrament d’un adult Segons Joan Badia era orientada de SE a NW Tenia el cap gairebé quadrat, ben diferenciat a la capçalera, amb els angles força ben marcats L’espatlla dreta…

Situació Aquesta tomba, descoberta per membres del museu dels Prats de Rei, es pot localitzar a una altitud de 645 m en un aflorament de roques arenisques prop de Solanelles, al N del terme municipal i en un context de camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG789198 Necròpoli Planta de la tomba, de la qual només resta la capçalera Joan Enrich Es tracta de les restes d’una sepultura excavada en una roca basculada de la qual només es conserva la part de la capçalera el tros que manca no ha estat localitzat Sembla que es va triturar per aprofitar la roca Correspon a un enterrament…