Resultats de la cerca

És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes

A l’Estat espanyol, el consell de ministres redacta definitivament els avantprojectes elaborats pels diversos departaments ministerials, els remet a les corts i, si ho creu procedent, pot tornar-los a retirar Els parlaments de les comunitats autònomes poden, però, demanar al govern de l’estat l’adopció d’un projecte de llei que hagin elaborat

És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest…

En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció  i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta…

Inclòs en el capítol tercer, relatiu a les comunitats autònomes, del títol VIII, sobre l’organització territorial de l’Estat, preveu la intervenció del govern d’una comunitat autònoma en cas que el govern central consideri que l’acció del primer posa en perill o contravé les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o quan consideri que atempta greument contra l’interès general L’aplicació de l’article requereix l’aprovació per majoria absoluta del Senat, previ requeriment del president del govern espanyol al president de la comunitat autònoma instant-lo a complir…

El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…

És característic de la majoria d’estats de l’Europa occidental Contràriament al règim presidencialista, el règim parlamentari, presidit per un cap d’estat —el president de la república o el rei constitucional— sense responsabilitat política, no separa el poder executiu del poder legislatiu tots els ministres són, alhora, membres del parlament d’altra banda, el suport del parlament —o, en la pràctica, de l’assemblea de diputats— és imprescindible perquè el govern pugui mantenir-se al poder és a dir el parlament legitima l’autoritat del govern De fet, en un règim parlamentari, el govern és, en…

Suposa una valoració integradora de les comunitats intrastatals i, per tant, infrastatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…