Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
John Webster
Teatre
Dramaturg anglès.
La seva vida és pràcticament desconeguda Autor cert de les tragèdies The White Devil, or the Life and Death of Vittoria Corombona 1612 i The Duchess of Malfi 1623 i de la comèdia The Devil’s Law Case 1620, la resta de la seva producció es redueix a collaboracions amb altres dramaturgs, com WRowley, TDekker, THeywood, etc Autor desigual, les seves obres ofereixen alguns moments força reeixits, que en fan un dels principals autors del període elisabetià
Leandre Torromé
Teatre
Actor i autor de teatre.
Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, per al qual escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar El segon fill, Rafael Torromé i Ros València 1861 —…
George Peele
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595
Alexis
Teatre
Comediògraf grec, un dels representants més característics de l’anomenada comèdia mitjana
.
De la seva producció prop de 250 obres es conserven solament fragments aïllats
Aristòfanes
Teatre
Comediògraf grec.
Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla D’acord amb aquesta mentalitat, defensà els mites religiosos i dirigí el seu gran poder de sàtira contra els renovadors del pensament, com Sòcrates, i contra els innovadors de la tradició teatral, com Eurípides, el qual ell atacà també per les idees democràtiques…
Plaute
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…
Publi Terenci Àfer
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166 i 160 aC…
Hèrmip
Literatura
Teatre
Poeta grec de la comèdia antiga.
Entre els deu títols que es coneixen de les 40 comèdies que escriví, mereixen ser esmentats Europa, El naixement d’Atena, Els soldats , etc Se n'han conservat també alguns fragments iàmbics
Luis Belmonte Bermúdez
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta castellà.
Comediògraf de l’escola de Lope de Vega, escriví obres en collaboració amb Calderón de la Barca, Agustín Moreto, etc Destaquen, entre altres, El sastre del Campillo escrita el 1624 i El diablo predicador Escriví també poemes èpics de tema religiós i dotze novelles, no conservades
Bartolomé de Torres Naharro
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta, tractadista de teoria dramàtica i autor teatral castellà.
Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena part de la…