Resultats de la cerca

Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…

Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus millors films, Viento norte 1937 i Prisioneros de la tierra 1939 El 1942, hom creà el Museo Cinematográfico…

Fill d’un català El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla Autor de ballets, com Estancia 1952, simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra 1957, la Cantata para América mágica 1960 per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra 1963 i les òperes Don Rodrigo 1964, Bomarzo 1967 i Beatrix Cenci 1971

Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869

El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un maldito domingo…

Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els…

Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII…

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència,…