Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
aromàtic | aromàtica
Química
Dit dels composts orgànics que manifesten aromaticitat i en particular de les substàncies que tenen en llur molècula un o més nuclis benzènics (benzè).
rellotge aromàtic
Tecnologia
Rellotge consistent en un petit laberint de taula que, ple de diverses substàncies ígnies aromàtiques al llarg del seu recorregut, era encès per un extrem en començar el dia i indicava l’hora per l’aroma de la substància que s’estava cremant.
Foren emprats a la Xina
ciclooctatetraè
Química
Compost alicíclic, no aromàtic, amb quatre enllaços dobles conjugats.
Existeix en la conformació anomenada de banyera en equilibri, d’acord amb mesures de ressonància magnètica nuclear, amb una petita quantitat de forma plana El seu dianió C 8 H 8 2 - , que té deu electrons π, té l’estructura plana i caràcter aromàtic com el benzè
naftalè
Naftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats.
Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè es presenta en forma d’un sòlid blanc,…
catió tropili
Química
Catió aromàtic, de fórmula
que es forma amb gran facilitat a partir del cicloheptatriè per diversos processos d’oxidació.
Presenta caràcter aromàtic, cosa que li confereix una notable estabilitat, i experimenta un gran nombre de reaccions enfront de reactius nucleòfils per a formar derivats del cicloheptatriè
quinona
Química
Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups (—CH=) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C=O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.
Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valència En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 nanòmetres, i…
reacció de Friedel i Crafts
Química
Reacció d’alquilació o acilació d’un compost aromàtic per un halogenur d’alquil o d’acil que té lloc en un solvent apròtic per acció del clorur d’alumini anhidre: .
L’etapa inicial de la reacció és la formació d’un complex iònic de l’halogenur i del AlCl 3 el C unit a l’halogen esdevé aleshores positiu i dóna lloc a la substitució electrofílica Com més elevat és el caràcter nucleofílic del compost aromàtic, més fàcilment reacciona L’alquilació és reversible i dóna generalment productes polisubstituïts com que el AlCl 3 és regenerat, hom pot utilitzar-lo en quantitats catalítiques En l’acilació, per contra, el AlCl 3 complexa la cetona formada i cal utilitzar-lo en quantitats equimolars Aquesta reacció té molta relació amb les de Gattermann-Koch i de…
furan
Química
Compost aromàtic heterocíclic que és preparat industrialment per descarboxilació de l’àcid 2-furoic, el qual és obtingut per oxidació del furfural, que és el derivat del furan més barat i més assequible.
Reacciona per substitució electròfila més fàcilment que el benzè, preferentment per les posicions α El furan pot ésser reduït catalíticament i dóna tetrahidrofuran THF Reacciona amb els àcids forts i dóna un polímer resinós Atès que el seu caràcter aromàtic és moderat, es pot comportar com un diè en la reacció de Diels-Alder
condensació de Perkin
Química
Reacció descoberta el 1877, consistent en la condensació d’un aldehid aromàtic amb l’anhídrid d’un àcid alifàtic amb dos àtoms d’hidrogen en la posició α, en presència de la sal sòdica del mateix àcid, i que condueix a sistemes β-arilacrílics, d’acord amb l’esquema
.
La reacció és afavorida per la presència de grups atraients d’electrons en l’anell aromàtic És emprada en la preparació de l’àcid cinàmic