Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Joaquim Español i Llorens
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat Arquitectes en el paisatge 1999, El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000, Invitació a l’arquitectura 2002, Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003, Forma y consistencia 2007 i Entre tècnica i…
Gaspar Jaén i Urban
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979, L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de…
,
José Corredor-Matheos
Literatura catalana
Crític d’art, poeta en llengua castellana i traductor.
Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a…
Gustau Violet
Literatura catalana
Dramaturg.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, es dedicà bàsicament a l’escultura Entre les seves obres importants hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français i el 1905, a la Sala Parés de Barcelona Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català Amb Josep Sebastià Pons escriví la peça teatral La…
Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces
Literatura catalana
Escriptor.
Féu estudis d’arquitectura i lleis Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me , Las Provincias , etc Amb DMartínez i Ferrando o sol, traduí al català diverses novelles Publicà els reculls poètics Breviari romàntic 1913 i Flames 1918, la novella curta Somni de ciutat 1915, El poema de Rosa Maria 1918 i l’assaig La vida del libro 1934 Altres obres seves foren Del…
Montserrat Rodés i Carbonell
Literatura catalana
Poeta.
El seu primer llibre va ser La set de l’aigua 1991, premi Miquel Martí i Pol 1990 Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena 1992, El temps fumeja 1993, i la trilogia formada per Escrits en blanc 1995 premi Miquel de Palol 1994, Interlínia 1999 i Deleàtur 2002, i posteriorment Immunitats 2005 A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’…
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, a més de corresponent d’altres S’inicià com a poeta amb Flors d’ametller 1918, de ressò carnerià Més tard publicà La rosa i el cristall 1938, Llibre del caminant 1949 i Sobretaula acadèmica 1956, entre d’altres També escriví els assaigs Homes, homenets i homenassos 1935, Macià Vila Mateu, esbós biogràfic 1966 Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’…
Jaume Folch i Ribas
Literatura catalana
Escriptor.
En acabar la guerra civil, s’exilià a França el 1939, on estigué confinat en un camp de concentració Després de la Segona Guerra Mundial, residí a París i treballà com a periodista a “Combat”, diari de la resistència francesa, que dirigia Albert Camus Féu estudis d’arquitectura i urbanisme El 1956 s’installà definitivament a Montréal, on fou professor d’història de l’art i crític literari, de premsa, ràdio i televisió A partir del 1986 fou membre de l’Acadèmia Canadenca-francesa, a Quebec Entre la seva obra, cal esmentar Le démolisseur 1970, Le Greffon 1971, Une amour boréale…
Josep Pijoan i Soteras
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Estudià lletres i arquitectura De jove, intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a “Pèl & Ploma”, on publicà els primers poemes El 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la Calma, al Montseny, que el posà en contacte amb Joan Maragall, amb qui establí una ferma amistat N’és una prova el pròleg que aquest li feu a l’únic recull que publicà, El…
Projecció exterior de la cultura catalana 2014
Folklore
Literatura catalana
Música
Arquitectura
Gastronomia
Dansa i ball
Teatre
Cinematografia
Art
Esport
Fotografia
Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…