Resultats de la cerca

S’inicià tocant la guitarra i el trombó a la banda dels seus germans Després, a Kansas City, s’integrà als Walter Page’s Blue Devils i a l’orquestra de Bennie Moten 1929-33, on aportà arranjaments i composicions Alhora, començà a experimentar amb l’amplificació de la guitarra i atragué l’atenció de Charlie Christian, sobre el qual exercí la seva influència El 1934 marxà a Nova York per treballar d’arranjador amb Willie Bryant, i tocà a les orquestres de Jimmie Lunceford i Count Basie També arranjà per a les formacions de Glenn Miller i Artie Shaw Durant els anys quaranta liderà…

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…

Estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, etc El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que el portà a París durant un any i mig com a…

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació…

D’infant, estudià piano i violí i més tard continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Wilberforce A partir del 1948 fou saxofonista de l’orquestra d’Earl Hines abans d’entrar a la de Count Basie el 1951, de la qual fou membre fins el 1955 A partir d’aquesta data s’establí com a arranjador independent i treballà per a músics com Count Basie, Dizzy Gillespie, Tommy Dorsey i Harry James Dels anys setanta endavant treballà a les diverses formacions creades per Clark Terry El 1979 s’installà a Copenhaguen i treballà amb músics locals i visitants, al mateix temps que…

Tocà el piano i instruments de vent des de la infantesa i, ja d’adolescent, escriví alguns arranjaments El 1946 entrà a l’orquestra de Gene Krupa com a arranjador S’especialitzà en saxòfon baríton i s’associà al naixent moviment cool-jazz Treballà en diverses formacions, de les quals cal remarcar el nonet de Miles Davis al final dels anys quaranta El 1952 s’installà a Los Angeles i formà un quartet amb el trompetista Chet Baker, un contrabaix i un bateria L’absència d’instrument harmònic permetia als instruments de vent improvisar en contrapunt La fórmula tingué èxit i llançà les carreres de…

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B…

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de…

La seva carrera s’inicià a Califòrnia, on actuà en diverses bandes El 1936 s’uní a l’orquestra de Count Basie a Kansas City Fou un dels solistes més característics de la formació i signava alguns dels arranjaments Esdevingué una de les figures centrals del mainstream jazz Feu gires per Europa amb el seu sextet o acompanyant altres artistes, com ara Jimmy Rushing Aparegué en diverses pellícules, entre les quals The Benny Goodman Story Valentine Davis 1955 A partir del 1967 problemes de salut l’obligaren a deixar la trompeta, però continuà treballant com a arranjador i al final…

Treballà amb Jimmie Lunceford 1933-39 i amb Tommy Dorsey 1939-43 i des del 1945 Adquirí fama com a arranjador de grans orquestres i enregistrà molts discs