Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Flavi Arrià
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof grec.
Fou un alt funcionari del govern imperial romà i escriví diversos llibres d’història, entre els quals L’expedició d’Alexandre , que és el millor document que ha estat conservat de les campanyes d’aquest
Convocatòria d’un concili arrià a Toledo
Convocatòria d’un concili arrià a Toledo per tal de facilitar que els catòlics hispanoromans es converteixin a l’arrianisme
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Guifré de Rià
Història
Suposat pare de Guifré el Pelós, al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, que en això s’inspira segurament en un text redactat a Cuixà poc després del 1127.
És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II, alludit en els documents com a Guifré fill de Guifré El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials Foren els autors de l' Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una fàbrica d’…
Aeci
Cristianisme
Bisbe arrià.
Consagrat durant el regnat de Julià, fou un hàbil dialèctic Ell i els seus deixebles, anomenats anomeu o aecians , ensenyaven que el Fill és totalment dissímil del Pare una criatura, bé que la més perfecta
III concili de Toledo
Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona
Agilulf
Història
Rei dels longobards (590-616), que estengué els seus dominis en territori bizantí fins a obtenir-ne el reconeixement de l’emperador Focas (603); amenaçà Roma, que no fou presa a causa dels bons oficis de Gregori el Gran (593).
La seva esposa Teodolinda, catòlica, féu que Agilulf, tot i ésser arrià, no perseguís l’Església Catòlica i fins afavorí Columbà en la fundació de Bobbio
abkhaz
Etnologia
Individu d’un poble (unes 10.0000 persones el 1991) que habita al nord del Caucas, a les regions d’Abkhàzia i Adjària (Geòrgia), i a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia).
Hom hi distingeix un tipus alt i ros i un altre baix i bru Al segle II, Arrià n'assenyalava la presència sota el nom d' abaskhoi Cristians des del segle VI, foren islamitzats al segle XV
Nearc
Història
Almirall macedoni.
Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica