Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
art
Història
Gremi o corporació professional.
Aquest terme fou introduït als Països Catalans per designar, entre altres, els gremis de seders, velluters o velers el nom d' art major de la seda és testimoniat des del s XVII a València 1686 A Itàlia hom distingia els arti maggiori els més rics i els de més prestigi social dels arti minori
Giuseppe Santomaso
Pintura
Pintor abstracte italià.
Estudià a l’Accademia delle Belle Arti de Venècia, on fou més tard professor Component del Fronte Nuovo delle Arti i posteriorment del grup Otto pittori italiani Exposà a Amsterdam 1937, París 1939, Londres 1953 i Nova York 1954 El 1944 illustrà Grand air de PEluard Des del 1942 desenvolupà el seu propi estil a base de taques de color plenes d’una emotivitat naturalística amb abundància de formes de contorns no gaire delimitats Els seus quadres, més aviat tendents a l’estaticisme, acostumen a ésser una juxtaposició i acumulació de masses de color sobre un fons homogeni
Accademia Nazionale di San Luca
Acadèmia artística de Roma fundada definitivament per Federico Zuccari l’any 1593.
A més de les seves activitats d’ordre pedagògic, tingué importants funcions representatives i una intensa vida corporativa Era oberta als artistes estrangers, com Nicolas Poussin i Josep Ribera L’any 1874 fou creat un Reale Istituto delle Belle Arti, que n'assumí les funcions
Carrara
Ciutat
Ciutat de la província de Massa-Carrara, a la Toscana, Itàlia.
Hi ha indústria del marbre Les seves marbreres, de fama mundial, forneixen les tres quartes parts de la producció italiana, i eren explotades ja en temps dels romans La catedral és dels s XII-XIV el palau ducal dels Malaspina s XVI és seu de l’Accademia di Belle Arti
Francesco Milizia
Arquitectura
Arqueologia
Arquitecte i arqueòleg italià.
Fou un dels millors teòrics de l’arquitectura de gust neoclàssic Installat a Roma des del 1761, escriví diverses obres, entre les quals es destaquen La vita dei più celebri architetti 1768 i Dell’arte di vedere nelle belle arti del disegno secondo i principi di Sulzer e di Mengs 1781
Giuseppe Bossi
Pintura
Pintor i teòric italià de l’art.
Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color
Corrente
Moviment plàstic i ideològic italià de marcat caràcter antifeixista i contrari al Novecento, que es manifestà a Milà i s’estengué per tot Itàlia entre els anys 1938 i 1945.
Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”
Salvador Alibau i Arias
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona 1944-48, completà els seus estudis a l’Accademia di Belli Arti e Liceu Artística di Roma i a París 1949-50 L’any 1962 fundà una fàbrica de motllures d’artesania, i a partir del 1972 retornà a l’activitat artística, centrada en l’exploració i invenció de tècniques i processos amb el paper i la cellulosa Entre la seva extensa obra destaca la sèrie Matemàrtica iniciada el 1996 i l’escultura Evocació dels Països Catalans en el Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans 1907-2007 2008 Realitzà nombroses exposicions collectives i individuals L’…
Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga
Historiografia
Historiador.
Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la Segona Guerra…