Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Compagnie Générale d’Electricité
Partida
Empresa francesa fundada a París el 1898 dedicada a la fabricació i venda de material elèctric i electrònic.
Té una àmplia xarxa de filials, entre les quals cal assenyalar Alsthom electromecànica i CIT-Alcatel telecomunicacions, i ha estès la seva activitat per diversos països El 1982 fou nacionalitzada pel govern Mitterrand
London School of Economics and Political Science
Institució docent britànica, fundada a Londres el 1895 per Sidney Webb.
Des del 1900 té categoria de facultat universitària, dependent de la Universitat de Londres Reuneix eminents professors i ha tingut com a directors WH Beveridge i L Robbins, entre altres Les seves aportacions científiques són recollides en nombroses publicacions, entre les quals Economica 1921 De les institucions docents que en depenen cal assenyalar el Center for Labour Economics 1974
International Commercial Terms
Partida
Relació de termes aprovats per les cambres de comerç internacionals utilitzats per a designar, en forma abreujada (CIF, FOB, CiF), els pactes que hom ha establert en la realització d’un contracte de compravenda.
Formulats per primera vegada per la cambra internacional de comerç de París el 1936, i actualitzats el 1953 i el 1974, tenen per finalitat designar qui ha de pagar el cost del transport, l’assegurança, el noli, etc, i assenyalar també el moment des del qual l’adquirent assumeix el risc de la pèrdua o avaria de la mercaderia
Grup Parpalló
Pintura
Grup d’artistes format a València el 1957.
Fou el primer focus d’introducció de l’informalisme al País Valencià i aconseguí aviat una formulació rigorosa dins aquesta tendència artística, bé que entre el 1960 i el 1964 el grup perdé la seva cohesió com a resultat de les diferències de trajectòria artística dels seus membres, entre els quals cal assenyalar Salvador Sòria, Manuel Gil, Monjalés, Eusebi Sempere, Balaguer i Andreu Alfaro La majoria d’ells evolucionà cap a una pintura no figurativa, mentre que Alfaro, com a escultor, recollí l’experiència constructivista
cinquè centenari de Tirant lo Blanc
Conjunt d’actes i celebracions duts a terme el 1990 per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc.
Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El conjunt de les…
Actes dels Apòstols
Cinquè llibre del Nou Testament.
Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’àrea geogràfica…
Antologia de la poesia catalana 1900-1950
Literatura catalana
Antologia poètica de Joan Triadú, publicada l’any 1951.
Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el qual, havent…
Institución Libre de Enseñanza
Pedagogia
Institució pedagògica privada fundada a Madrid el 1876 per iniciativa d’intel·lectuals i professors apartats de l’ensenyament oficial en ésser suspesa la llibertat de càtedra i influïts per la filosofia krausista.
Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’…
Arxiu Històric Municipal de Ciutadella
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’arxiu de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella i té continuació en l’Arxiu Municipal de Ciutadella, hereu d’aquella institució.
Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també…
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Literatura catalana
Obra d’Anselm Turmeda escrita a Tunis el 1398, a sol·licitud «d’alguns honrats mercaders de Mallorques».
Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…