Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alfons II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1494-95).
Fill de Ferran I i d’Isabella de Chiaramonte Essent infant, prengué part destacada en les guerres externes i internes del regne tingué un paper assenyalat en la reconquesta d’Otrant als turcs 1481 i es destacà per la duresa de la repressió contra els barons napolitans Quan Carles VIII de França envaí Itàlia amb la intenció de conquerir Nàpols, Alfons envià un estol sota el comandament del seu germà Frederic fracassat l’atac a Portovènere, conquerí Rapallo, però la flota napolitana hagué d’abandonar-la en arribar les forces del duc d’Orleans Davant la defecció d’alguns grans…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…
Tit Flavi Vespasià
Història
Emperador romà (79-81).
Fill primogènit de Vespasià , fou tribú militar a Germània i Britània i acompanyà el seu pare a Palestina Hom el troba sempre al costat de Vespasià i, des que aquest fou proclamat emperador 69, Tit fou nomenat, gairebé cada any, cònsol amb ell El 69 obtingué el títol de cèsar, amb el seu germà Domicià, i a partir del 71 el poder proconsular i el poder tribunici Bon militar, prengué part en la guerra contra Judea, ocupà Jerusalem i en destruí el temple 70 En tornar a Palestina, triomfà sobre Judea amb el seu pare juny del 71 i fou coregent d’ell en 73-74 revestí, també amb ell, la censura,…
host
Història
Exèrcit en campanya.
A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en absència seva,…
Bartomeu Robert i Yarzábal
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d’infància Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona 1863 i es doctorà a Madrid 1866 Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869 El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l’Hospital Clínic, i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau Gaudí…
forn de destret
Història
Dret català
Monopoli dels senyors de castells termenats pel qual ningú no podia fer pa o proveir-se’n si no era en l’establiment del senyor (el forn o, àdhuc, la fleca), que aquest cedia en arrendament per un temps assenyalat o bé en contracte quasi-emfitèutic.
Algunes universitats o municipis, a vegades per compra i a vegades per privilegi, obtingueren aquest dret per cessió del senyor, dret que es transformà, així, en un dels ingressos del fisc local Aquest dret s’extingí amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials l’any 1813
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
exposició
Història
Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l’interès públic.
Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals La decadència de les fires fira europees tradicionals deguda al desenvolupament del comerç internacional, especialment des del s XVIII, menà a l’organització d’exposicions internacionals Aquestes foren creades amb la finalitat de mostrar el progrés en la producció industrial i amb un interès comercial basat en la publicitat dels productes exposats Això no obstant, no foren gens rendibles, per la necessitat de construir noves installacions i per les despeses inherents a aquesta mena de certàmens…
Berenguer Ramon II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1076-97), fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca, i germà, probablement bessó, del comte Ramon Berenguer II dit Cap d’Estopes.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…
antisemitisme
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…