Resultats de la cerca

Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka 667 i després Tanutamun saqueig de Tebes, 663 Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri ~656 El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren Babilònia 648 i Susa 639, capital d’Elam,…

Anuncià la fi de l’imperi assiri i la destrucció de Nínive, la capital El llibre de Nahum és un recull d’oracles relatius a aquest esdeveniment, el qual presenten com un judici de Déu un salm, inacabat, sobre la manifestació de Jahvè en aquell moment històric i uns oracles que anuncien a Israel l’alliberament del jou assiri fan d’introducció al recull

No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes

L’any divuitè del seu regnat emprengué una profunda reforma religiosa, inspirada en la llei deuteronomista L’afebliment de l’imperi assiri li permeté d’estendre el seu domini i la reforma al territori del nord Morí lluitant contra les tropes egípcies a Megiddo

Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri

Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais

Fill de Salmanassar III, derrotà el seu germà Aššur-nadin-apli, que s’havia rebellat Emprengué, amb èxit, campanyes contra el país de Nairi, al N, i a l’altiplà iranià, a l’E, on els medes començaven a fer acte de presència 821 aC i vencé una coalició d’arameus i elamites Malgrat ésser casat amb la babilònia Semíramis , afrontà dues vegades amb èxit els exèrcits de Babilònia i establí el domini assiri sobre el territori

Malgrat no ésser assiri, aconseguí de fer-se amo del país, el qual convertí en la més gran potència del Pròxim i Mitjà Orient Després de sotmetre l’alta Mesopotàmia, conquerí Mari i s’estengué per l’E fins al territori d’Ešnunna i el dels guti i turukkian, poblacions del Zagros Al NW s’alià amb els prínceps siris de Karkamiš i de Qatna per tal de contrarestar el poder del regne d’Iamhad Alep Posà el seu fill gran, Išme Dagan, a Ekallatum perquè controlés la frontera est, on es trobava el seu principal enemic, Ešnunna, i el petit, Iasmah-Ahad, a Mari frontera oest El seu alt…

Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad Alep després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim vall del Khabur els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder Mantingué excellents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al N de Síria…

Fill de Psammètic I i segon faraó de la dinastia XXVI 664-525 aC Intentà de restablir el domini egipci a Síria i a Palestina valent-se de mercenaris grecs El 609 aC anà a Àsia en ajut d’Aššur-uballit contra Nabopolassar La derrota del sobirà assiri no el deturà i vencé Josies, rei de Judà i partidari de Nabopolassar, a Megiddo En 606-605 aC els egipcis controlaven Palestina, la costa fenícia i part de Síria, però la victòria de Nabucodonosor II a Karkemiš 605 aC posà terme a la política expansionista del faraó a l’Àsia A l’interior, Nekao II inicià l’obertura del Canal del Faraó…