Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al s III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc s II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu s II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…
astrolabi nàutic
Astronomia
Astrolabi adaptat a les observacions que havien de fer els navegants.
Els primers tipus donaven l’altura de l’astre observat, però al s XVI fou modificada la graduació i donaven directament la distància zenital D’altra banda, en una de les seves cares acostumava a portar una taula de declinacions del Sol
astrolabi impersonal
Astronomia
Astrolabi de prisma de 60° perfeccionat per A. Danjon en proveir-lo d’un micròmetre impersonal que permet d’immobilitzar les dues imatges que apareixen en el camp visual al moment de llur coincidència.
Un cronògraf anota automàticament l’hora de pas de l’estel per 20 distàncies zenitals simètriques de la de 30°
astrolabi de prisma
Astronomia
Aparell astronòmic destinat a conèixer el moment de pas d’un estel per una distància zenital establerta.
Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma N'hi ha dos tipus el de 60° prisma equilàter i el de 45° El de 60° el més conegut és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix,…
Joan Martí Població publica De usu astrolabi
El valencià Joan Martí Població publica De usu astrolabi
Gerbert d’Aurillac introdueix a Europa els números àrabs i l’astrolabi
Gerbert d’Aurillac, que havia estudiat a Vic i Ripoll, introdueix a Europa els números àrabs i l’astrolabi
anell astronòmic
Astronomia
astrolabi nàutic
simplificat.
A 45° de l’anella de suspensió hi havia un forat pel qual, en observar l’altura d’un astre, els raig d’aquest arribaven a la cara interior on hi havia una graduació de 0 a 90, que corresponia a 180° hom hi llegia l’altura de l’astre Fou poc usat i poc precís
Sunifred Llobet
Astronomia
Ardiaca de Barcelona, científic astrònom.
Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat atribuïdes…
Māšāl·lāh
Astronomia
Esoterisme
Jueu egipci, astrònom i astròleg a la cort d’Almansor.
És autor d’un tractat sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi, conservat només en la traducció llatina, que influí molt a Occident Consta que fou conegut a Ripoll a mitjan s X
rellotge de mercuri
Tecnologia
Clepsidra en la qual circula mercuri en lloc d’aigua.
El primer exemple conegut procedeix dels Libros del Saber de Astronomía del rei castellà Alfons X, on es descriu un astrolabi de moviment automàtic regulat pel flux del mercuri dins un circuit tancat El rellotge alfonsí incorpora també un rudimentari sistema de soneria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina